dissabte, 8 de gener de 2011

Estiu 2009, primer contacte amb terres asiàtiques - Part 1 -

El primer cop que varem volar a Bangkok (estiu  del 2009), va sortir de una idea meva tot tornat de esquiar dels pirineus asseguts dins del nou cotxe d'en Pau. Ell per que no hem adormis degut al cansament va iniciar conversació parlant dels viatges de estiu que havíem fet els 2 últims anys, recordant els bons moments, i pensant en les pròximes de fer alguna cosa diferent, algun viatge lluny de casa. Un lloc lluny  que fos accessible econòmicament, es a dir amb un baix nivell de vida, però que tingues el seu encant. El primer que sem va passar per el cap, ignorant la primera norma del viatge, influenciat per CSI, va ser "Las Vegas", però ràpidament ho varem descartar per que el preu de les coses a la capital del joc i del luxe no serien precisament baixes, a no ser que ens allotgéssim en un barri dels que surten a l'apartat de successos dels diaris. Per tant una opció denegada.

Amèrica?? del nord o del sud?? El nord és car i el sud apart de varat una mica insegur a nivell de seguretat ciutadana, per tant sent el primer cop que marxàvem tant lluny potser no era una opció adequada. Europa era del nostre nivell de vida i no massa exòtica, preciosa però per un altre vagada. Africa segur que es guapa però no estàvem preparats, i part no es atreia gaire la idea de vacunar-se de evitar moltes malalties, molt pobra i buscàvem un entremig que nomes oferia Amèrica del sud i Àsia. Oceania?? Austràlia era molt cara, i Nova Zelanda el mateix, per tant ens quedava Àsia.
Peró Xina?? no era massa del nostre gust, encara que no desprestigiem a cap país ja que tots tenen el seu encant particular. I el sud-est Asiàtic?? Platges de somni, cultura peculiar, baix preu, i no massa insegur, semblava una bona opció. Diuen que si mai has sortit de casa, es a dir que no tens experiència de viatger i vols veure Àsia el primer lloc que has de anar es Tailàndia. Un prova/examen per veure si pots acceptar estar menjant un arros amb pollastre assegut en un tamboret de plàstic al carrer, mentre al costat la dona que fa el menjar li dona les restes de una sardina a un gat. Si no et afecta veure com el gat acaba esbudellant la sardina i continues menjat estas aprovat. A més Tailàndia reunia unes de les millors platges del mon, tot a vaig preu, festes a la platja fins que surt el sol i relativament segur, potser si es una bona destinació, però tot va quedar en un parlar. Es veia una cosa molt lluny amb poques esperances de que es fes el viatge.
Desprès de recapacitar molt i informar-nos per internet de si podríem fer el viatge o no, vam procedir amb els primers passos. Des de fer-nos el passaport, a hores davant la pantalla del ordinador buscant vols a preus molt baixos, desprès de la interminable recerca per tots els buscadors de la xarxa nomes calia fer el cop de cap i pagar. Una vegada fet, els nervis augmentaven a mesura que passaven els dies i ens acostàvem a la data assenyalada. La recopilació de informació abans del viatge es feia cada dia mes important, entre els tres comentàvem coses que havíem llegit per internet i de que ens calia un mapa de la ciutat que visitaríem per anar anotant-ho tot, i planificant el nostre viatge. Un dissabte que varem decidir passar-lo a la capital catalana vam entrar en el "Corte inglés" del portal de l'àngel per comprar una guia de Bangkok, una guia que pocs dies desprès estaria repleta de anotacions a ma, i senyals.
Sense que ens donéssim compte del ràpid que passaven els dies varem arribar a l'estiu que el varem passar treballant amb tota la calor fins a arribar a finals de agost, concretament el 27 de Agost sortíem de l'aeroport de Barcelona amb destinació a Bangkok, fent prèviament parada la Italiana ciutat de Roma.

Un vol de la companyia Ali Itàlia fins a Roma ens connectava amb un altre de Chines Airlines fins a Bangkok. El primer vol va ser amb un avio de poca envergadura típics de una companyia "low cost", amb una durada de 1 hora i 20 minuts. El segon desprès de unes hores esperant a fora l'aeroport italià, ens va dur en 10 hores i 50 minuts a la capital Tailandesa, un temps que varem passar intentant dormir en els seients, i rellegint la guia que varem comprar a Barcelona per recordar tot els seus consells.

Continuara...