dimarts, 11 de gener de 2011

Descobrint Trat, la ciutat apartada del turisme

Potser totalment apartada del turisme no, ja que la estació de bus es un important punt de connexió a altres destinacions. Peró la majoria dels falangs que passen per la zona, veuen poc més que la terminal de bus, ja esperin per arribar a koh chang o surtin de la illa per dirigir-se a Cambodja, o com a molt passen la nit a la ciutat.
Deixo Koh Chang, pensant que no serà la ultima vegada que trepitjo la illa. Mentre espero en el ferri (70 bats nomes anada 1,75€)que surti del port, mig adormit i amb la mirada perduda entre les cadenes rovellades que el mantenen ancorat a la illa, recordo tots els moments que hi he passat, des de la primera vegada fins a la ultima, paladejant els bons moments que no han sigut pocs. Peró es hora de abandonar la illa, és un tros de paradís però tinc ganes de tornar a l'altre Tailàndia, on veus la gent fent vida dia a dia, on et barreges entre els locals sense immutar-te i ells et miren sorpresos amb un mig somriure de amabilitat.
Desprès de passar les vacances a la illa he decidit que ja n'hi ha prou de vida tranquil·la sota una palmera, i festes a la platja, gaudint la amable calor Tailandesa moderada dels mesos hivernals. Per tant aquest mati m'he carregat la motxilla a la esquena i un taxi (60 bats 1,50€) ma dut fins al segon port de la illa amb vaixells que que cobreixen el trajecte  fins a la població de Laem Ngop, i des de allà un taxi pik-up (50 bats 1,25€) fins al centre de la nova tranquil·la ciutat.
Com sempre la meva guia lonley planet a la ma, que prèviament ja avia llegit durant el lent trajecte de ferri, me ha facilitat tota la informació necessària per buscar un lloc per dormir, be la guia i la ajuda de un amable moto-taxista que sense demanar res a canvi s'ha ofert a ajudar-me. Nomes de trobar el guest house i instal·lar-me he anat al 7 eleven més proper per comprar un pot de fideus "mama" que me menjat amb molta gana a la recepció del mateix, on sota la mirada amigable de la senyora que el regenta me l'he acabat.
El allotjament que he adquirit avui el primer dia és un gouest house que he escollit a l'atzar d'entre els que me oferia la guia, el seu nom és "Ban Jaidee guest house", una típica casa tailandesa amb un lluent terra de fusta polit, 11 tranquil·les habitacions molt netes amb ventilador i banys compartits de dutxes amb aigua calenta, wifi, tot aixo a un preu de 200 bats (5€), inclou la simpatia de la propietària. Un cop ple de fideus "mama", Nº1 a el país relació qualitat preu (13 bats 0,32 €), el cansament que portava a sobra m'ha fet tornar a l'habitació a navegar per internet i descansar una estona apunt de dormir-me.
Explicació de els fideus "mama": El producte que més consumit al país desprès de la cervesa, el plat calent mes econòmic que pots trobar, preparar en 30 segons i en 1 minut començar a menjar. Perdoneu que no hagi fet mai referencia a aquest típic producte tailandès que trobareu a casi totes les botigues de alimentació, centres comercials, 7 elevens, imitadors varats i mercats de carrer. La empresa "mama" es una de les més importants del país, produeix els denominats fideus mama. Una de les maneres de fer-se famosos arreu de les terres de siam es la creació de les tasses de cartró amb fideus deshidratats, i altres condiments per fer una sopa instantània en pocs segons, amb diferents mides, gustos i variants. En els 7 eleven, que es ell lloc mes habitual de consum, es ofereixen les tasses, al costat de un sortidor de aigua molt calenta, per que es pugui emplenar el pot, tot aixo acompanyat de una forquilla muntable de plàstic.

Instruccions de us: S'obre el pot, es treu la forquilla i els 2 sobres, s'aboca el primer sobre dintre la tassa de fideus deshidratats, es obre el sobre de condiments i s'aboquen a la tassa també, es emplena de aigua calenta, es munta la forquilla de plàstic, un minut de espera i a gaudir.
Un cop ja el vespre, he aprofitat per visitar el mercat nocturn que es crea a el descampat que hi ha al costat del centre comercial, i sopar en ell. Un mercat amb aire familiar, com si la majoria de les persones que el integren fossin coneguts habituals, les parades de menjar fumegen sota la llum dels florescents, i els nens encara vestits amb el uniforme del col·legi juguen abans de anar a dormir per a afrontar a l'endemà un dia més de escola, uns uniformes per cert que creen igualtat a les escoles entre els mes afortunats econòmicament i els més necessitats. Desprès de contemplar la escena i el encant del poble que bull descobrir mes endavant torno a la habitació per escriure el blog.

4 comentaris:

pau ha dit...

posa una foto de algun pot de mama, que jo no tinc la camara.
bye bye miss u :)

eL cuCut ;) ha dit...

eiiis!! hi ha una cosa ke no entenc!! No esteu pas nan junts? :SSSS

Qui es que sha casat ? jajajajaj

XPlain meeee !!!

el_cuCut

Enric i Pau ha dit...

jjajaja, de casament no hi ha agut cap, el unic que ha passat es que ens hem divorciat uns dies per que cada un campi als seus aires.

miss you too cucut!!!!

by: Enric

eL cuCut ;) ha dit...

Jajajaja ok !

Jo pensava que un dels dos havia trobat alguna cosa x aia i estava aprofitant... ja mentens xDDDDDDD

Així doncs a disfrutarho tb igualmente els dos ;)

Jo segueixo seguintvos i posantme les llents llargues ! Masoquismeeeee ! ;D

Cuidat crack !!!

eL cuCut