Des de Pakse ja ja estàvem pendents de la destinació del sud, les populars 4000 illes, Laos no te mar però si el poderós riu Mekong, i en el punt on delimita amb la frontera cambotjana per el sud, allà se eixample i es creen uns immensos bancs de sorra que s'han acabat convertint amb illes dins del mateix riu, varies d'elles habitades, amb guest house per allotjar-s'hi, restaurants, platges i tot tipus de serveis excepte caixers automàtics.
Mentre acabem de veure Pakse cansats de moto i sopant, per el cap ja ens rondava la idea de marxar cap a un altre lloc, i el destí de les 4000 illes era un lloc que no podíem evitar. El noi francès que havíem trobat a la frontera i amb el que varem compartir un dinar, ens va explicar que ell viatjaria a les anomenades 4000 illes, i que eren un lloc meravellós, aixi que nosaltres desprès de pensar-nos ho dos vegades en el mateix hotel per 60000kips (6€) comprem el tiquet de anada, que també incloïa el preu de la barca.
Sona el despertador a les 7:30 del mati i ens llevem per fer una dutxa d'aigua tíbia on comença un nou dia de viatge. Sortim al vestíbul i ens aprofitem del cafè gratuït que donen a recepció mentre acabem de arrossegar les motxilles fora al carrer, asseguts a elles esperem el bus que ens te que recollir, però nomes veiem pesats tuk tuks que volen dur-nos a algun lloc. Desprès de rebutjar les ofertes dels vius conductors, apareix un autocar bell on el conductor ens crida que pugem a ell, un vehicle sense porta equipatges on en una part del habitacle tothom hi apilona les seves pertinències.
El bus arranca i comença a donar voltes per els carrers del poble, parant a diferents hotels i pensions recollint els viatgers que esperen a les portes, creuant els dits per que tot surti be. Quant el autocar ja esta ple, el conductor ens diu que ha de recollir 2 persones mes però que no hi han places, mentre els que estem asseguts mostrem cara de incògnites sense saber que respondre o per que ens ho explica, però poques solucions queden més que apretar-nos mes i aguantar la calor. Peró el que no teníem en ment es que estàvem en el país menys desenvolupat de asia i que les solucions més increïbles son la tònica de cada dia, aixi que el conductor para abans a casa seva i agafa 2 cadires de plàstic i el plant al mig del carreró del bus, i aquí acaba el problema de places. Sota la sorpresa de tots veiem 2 cadires de plàstic brutes i velles un mig trencada i la cara mes graciosa de totes va ser la dels que hi tenien que asseure en veure les seves places de viatge, una escena de pel·lícula de riure. Tret de un gag de "Mr Bean".
Deixem les motxilles i agafem unes bicicletes de lloguer que ens ofereix el mateix restaurant de les habitacions per 10000 kips al dia i sortim a pedalar desprès de una llarga temporada sense fer-ho. El sol es implacable, calenta la pell i la recrema sense pietat, aixi que protegits amb màniga llarga i les cames amb una bona dosi de crema solar, arranquem una improvisada ruta dissenyada sobre un paper que ens explica el simpàtic noi. 10 kilòmetres de carretera desèrtica on les desitjades ombres casi n'hi apareixen ens separen de la punt de la illa, on s'hi troba una petita platja i en teoria un restaurant, sense masses miraments ens posem en marxa equipats amb una botella d'aigua fresca.
Arribem al cap de la illa on el restaurant que tenia que alimentar-nos esta tancat, sense donar-l'hi més importància arribem a la platja on la sorra crema com el carbó rugent i les ombres son inexistents, aparquem la bicicleta remullem els peus en la mateixa. De tornada parem en una cabana on oferixen un plat de menjar però per descomptat no parlen angles, però si una mica de tailandès, entre el poc idioma que coneixem del país veí i expressions físiques fem entendre que tenim gana. Un vol de nodels amb porc es el plat que ens serveixen i nosaltres sense mes queixes que la de un got d'aigua mengem, paguem i continuem el nostre viatge de tornada a la part central de la illa on es troba la civilització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada