diumenge, 30 de gener de 2011

Dia de trasllado a Laos

Dons si el dia 28 de gener creuàvem la frontera per Chong mek, part tailandesa, i abandonàvem el país per la falta de visat. Desprès de enyorar el wifi de la habitació i acomiadar-nos de ell vam agafar les maletes i un tuk tuk ens va dur a l'estació de bus de Ubon Ratchatani.

Un cop allar esquivant busca vides i d'altres interessats, vam comprar un bitllet de bus fins a la mateixa frontera per 100 bats, per sorpresa nostre no érem els únics falang, sinó que també hi havia 2 nois més com nosaltres carregats com burros, que pujaven al nostre bus. Un d'ells desprès de treure una mica de conversa entre nosaltres dos, va preguntar que de on érem i els hi vam dir que érem de "sapein", la traducció de "espanyol" amb angles/tailandes que ja ens havien enganxat els locals al nostre vocabulari. El  nois varen obrir els ulls com plats i en els pocs segons que jo no entenia aquella cara de sorpresa, em van dir ja en castellà que també ho eren, i ja va començar una llarga conversa que dura tot el camí sobre el que havíem fet per Àsia i ells llocs visitats, que amenitza la llarga estona al bus. Uns companys que varen durar poc ja que nomes creuar la frontera els varem perdre amb una furgoneta que viatjava direcció pakse com nosaltres però que de seguida agafaven un altre bus cap a les "4.000 illes", un lloc del que nosaltres dubtem de si escriure en la nostra llista de destinacions.
El autocar anunciava la arribada a la frontera i tots els passatgers ja s'ha acostaven el seu equipatge de mà per baixar del bus. Un cop a baix i aven agafat del porta maletes les motxilles, entràvem en un petit edifici però amb forma futurista on una filera de taquilles ens separava de Laos i ens obligava a ensenyar el passaport a uns oficials de policia avorrits que et sallaven la sortida del país. Un cop ja dins del nou estat vam tornar de nou a fer el visat però en aquest cas laosià, previ pagament de 1500 bats (37€) de preu i un suborn per el policia de 50 bats (1,25€). Una xifra que estan acostumats a cobrar del turista falang, i que no te rebaixen. Una quantitat que va directament a la seva butxaca, però a un preu que no val la pena discutir amb un policia. Per 50 bats et buscaràs un embolic??. Si fos un conductor de tuk tuk, un venedor de roba falsa o un taxista, seria un altre tema, però amb un policia, encara que fins hi tot la lonley palnet publiqui la reconeguda estafa, es paga i es continua el dia sense incidències. En el meu cas no puc queixar-me ja que per la entrada a Laos, apart de omplir un formulari es te que donar una fotografia de carnet i jo no en tenia. Desprès de que el oficial consultes amb cap de policia de si deixar-me passar o no, varen fer la vista grossa i em donaren el visat. Un visat més son 1500 bats més per el país i 50 per la nostre butxaca, devien pensar.
Aquella duana Laosiana, era a diferencia de les que aviem vist un desastre, n'hi policies que revisessin res, ni carrils separats entre els que surten i els que arriben, ni càmeres de seguretat i la oficina on es feien els tràmits la podríem descriure com a una barraca de maons amb un cobert de uralita que aïllava del sol als viatjants que esperaven amb impaciència i desconcert que els tornessis el passaport. A l'altre banda de carrer uns homes treballaven sota el sol en la construcció suant tota l'aigua que bevien sense parar, a diferencia dels policies oficinistes que nomes es preocupaven de veritat en cobrar les tasses de entrada i el esmentat suborn.
Un cop ja caminant en busca de un bus per arribar a la nova ciutat "pakse" un noi argenti sense presentar-se casi va començar a parlar amb un altre francès, en una conversa que ràpidament ens varem unir nosaltres dos. Ell anava en direcció a Tailàndia i necessitava bats tailandesos, ja que a diferencia de Laos, Tailàndia no accepta la moneda del país veí, degut al baix valor del kip laosià, i aixi evitar ser estafats. Nosaltres l'hi varem dir que podia canviar la divisa local per bats tailandesos a la sortida de la frontera, ja que hi havia un banc que realitzava tal transacció, però ell tossut que els volia canvia per evitar les taxes del anomenat banc. Nosaltres ja l'hi varem dir que no, per que al final després de veure Laos tornaríem a Tailàndia i treure diners a Tailàndia era mes car que aquí. per tant no volíem canviar res. Ell mig preocupat per la situació que l'envoltava va marxar amb cara de pocs amics, a diferencia de nosaltres que en vam fer un altre.
El noi francès del la conversa del argenti ens va dir que ell anava a pakse per quedar-se uns dies i que si teníem algun bus contractat per anar-hi. Nosaltres vam contestar amb indiferència i sense cap preocupació que no, que no teníem res, n'hi bus, n'hi hotel, n'hi idea de que farem o a on aniríem, que nomes tenim amb nosaltres les nostres motxilles i la lonely planet per ajudar-nos a fer el viatge. Ell amb un somriure de simpatia per la situació va declarar-nos que ell tampoc tenia res preparat però si una idea de on anar desprès de veure pakse, aixi que varem decidir unir-nos per compartir preus del taxi o el medi de transport que trobéssim per arribar a la ciutat.

Uns metres més de camí sota un sol de justícia un noi oferia 3 places a la seva furgoneta per arribar a la nova ciutat. Primer volia cobrar-nos 100 bats (2,50€), per el viatge de anada, però desprès de una petita regatejada ens hi va dur per 80bats (2€), no es una gran oferta però no estàvem massa en condicions de regatejar ja que no teníem mes alternatives, aixi que una hunday plena fins als topes però amb un aire condicionat que temprava la calor, vam fer un recorregut per una carretera que mesclava asfalt grava i terra fins arribar a destinació.
Allà començava la operació busca, troba, tria, i encerta guest house caminant per el carrer amb les pesades maletes a la esquena amb una calor que feia refugiar a la ombra fins hi tot els ciutadans acostumats a les temperatures, mentre miraven 3 falangs caminant per el mig del carrer preguntat-se a on anàvem a aquelles hores del dia. De dia la gent dorm, treballa a la ombra si es pot o sinó es refugia a esperar que els rajos de sol siguin tolerables.
Al final trobarem guest house per 300 bats (7,5€) el dia, un preu que era suficient per descansar i esperar a un altre dia per tornar a la carrega. Desprès de triar habitació sortíem a fer una econòmic però deliciós àpat a un restaurant improvisat a la vorera de un carrer, estampa típica de la Àsia en vies de desenvolupament. Aquí degut a la influencia dels francesos, el pa es un producte de consum habitual i com que feia temps que no menjava un tros de pa de veritat, vaig degustar un entrepà de truita fet a Laos. Poc mes de si va donar el dia de arribada ja que el cansament ens tornava de nou a les habitacions per relaxar-nos una estona i mes tard vam sopar fent una cervesa i repassant la lonley planet buscant informació del nostre nou lloc de visita. Tal com heu pogut llegir va ser el nostre cansat dia.