dijous, 17 de març de 2011

Torno a la cova on vaig caure

No us preocupeu a quest cop estic viu, no m'ha passat res. Us encordeu del la visita al hospital de Chiang rai? De una caiguda en una cova? Dons aquest cop hi he tornat ja que no tenia fotos del lloc dels fets. Aquí es creu molt amb la sort i la desgracia i els factors que fan que canviem de una a l'altre, no creia que pogués tornar a passar res, però quan tocava pujar per les escales empinades que duien a dintre la cova muntanya en dins, les vaig observar un segon just abans de posar-hi un peu. Vau ser vosaltres cabrones! Em va passar per el cap. Aquesta vegada estaven netes de mohó, fang i altres coses que en aquell moment les varen convertir en una pista de patinatge.

Deixant la mala sort a part i oblidant aquell fet, els voltants de Chiang rai son preciosos, com verds en època seca i molt verds en època de pluges, la gent viu en la tranquil·litat però a pocs kilòmetres de una ciutat que ofereix tot tipus de serveis, viuen apartats del mon quant ho necessiten i ràpidament es connecten a ell visitant de nou al ciutat. La veritat es que es un bon lloc per viure, el nivell de vida es baix i sense luxes innecessaris es pot viure amb un baix sou. La pau i tranquil·litat regna en aquest lloc, i tant joves com grans es banyen al riu, i seuen sota les ombres dels arbres per apagar la calor que aprete sense miraments.
 El lloguer de una moto es la millor opció qualitat/preu per moure's per la zona, apart de recordar que teniu que conduir per l'esquerra i emplenar el diposit, ja que us la donaran amb el combustible just per arribar a la benzinera mes propera, no tindreu cap problema més. Tota la llibertat del mon sobre 2 rodes, però calculeu be la jugada, empleneu el diposit el just per fer el viatge que desitgeu, ja que a la hora de tornar-la si ho feu amb el diposit ple no us descomptara la benzina que regaleu al propietari. Per altre part si penseu tenir-la mes de un dia ja el podeu emplenar, el preu del combustible no varia gaire entre les diferents estacions de servei, i el ultim apunt, recordar que les motos de canvi manual gasten menys que les scooters automàtiques, i també el seu lloguer és més varat.

Un cop aviem vist la cova del accident anterior i fet les fotos que varem perdre en la càmera digital oblidada en el hospital de Chiang rai(primera visita), seguim per la carretera que s'endinsa camps en dins i voreja muntanyes fins arribar al riu. Allà una altre cove ens espera, visita que fem ja que estem allà, com no, és un altre temple endinsat a la paret de roca de la muntanya. Estàtues de budes i serps de barana a les escales, son el camí cap a l'interior on allà hi un altar amb espelmes i encens que perfuma el olor a humitat de la gruta. dos fotos i baixem de nou terra ferma per veure el riu i la gent que volta per les vores.
El caudal del riu a disminuït considerablement des de l'altre vegada, i les vores es veuen desèrtiques plenes de sorra marronosa que queda coberta per l'aigua quant puja el nivell. Una de les pedres mes grossa que abans nomes es veia la part de sobre, ara esta totalment descoberta i els nens hi juguen nadant fins a ella i fent-la servir de illa per descansar abans de acabar de creuar totalment el riu.
Per descansar nosaltres també ens asseguem a fer una cocacola en una de les moltes cabanes de palla i canyes que estan construir sobre el riu. Des de allà contemplem l'aigua del riu Manam Kok com baixa avall sense gaire força, des de la cabana petita posem els peus en remull mentre fem un glop de cocacola. En pau es acaba posant dintre el riu amb els pantalons arremangats mentre jo em quedo assegut nomes amb els peus, quant de cop i volta noto que alguna cosa em toca el peu, miro relaxada-ment mentre el meu cap imagina un pal o una fulla d'arbre arrossegada per la corrent del riu, però no, per sorpresa meva es una serp que s'ha estrellat contra el meu peu quant nedava, jo trec la meva extremitat ràpidament de l'aigua i ella continua nadant sense que res hagi passat.
Joder una serp s'ha estrellat contra el meu peu! Dic jo, i en pau contesta, Una serp?, de cop i volta mira els voltant amb cara de so-presa, i s'en trona cap a la cabana, on allà s'ens passen les ganes de posar-nos a l'aigua. Acabem la beguda sense pressa i desprès pugen a pagar la compta. Amb el noi comentem la sorpresa inesperada de la serp, i ell amb tota la normalitat ens contesta que a l'aigua n'hi han moltes i que no fan res, les serps de aigua no molesten a la gent nomes busquen peixo petits per menjar i que tothom es banya sense cap por. Ell em pregunta si ma fet res, jo l'hi contesto que no, nomes m'ha tocat. Ell es posa a riure i ens diu que a vegades les caça per divertir-se i desprès les deixa anar i que mai l'hi han fet res. Per sort a mi tampoc.
Agafem les nostres motos i fem camí de tornada al guest house on allà passem la resta del dia descansant i esperant que sigui hora de anar a menjar alguna cosa, i acabar el dia en el cat bar.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Hola fill !!Vaia "yuyu" que et faci pesigolles al peu una serp ,lo de tornar a la cova de la ralliscada , no us podia passar per alt!!!!eh
Unes grutes molt guapes , es nota que la seva cultura els far ser molt
cuidadosos amb la seva religio.