El millor temple de tot el nord, el mes atractiu, exclusiu, i espectacular. Tant diferent a la resta que sembla que el principal motiu de la seva existència, el budisme, quedi en un segon pla. La estructura esta dissenyada per un artista local mes que per les regles del budisme, i es el orgull de tota la ciutat de Chiang rai, la principal atracció turística i el lloc on s'inverteixen mes diners per tenir-lo sempre a punt.
Tots els dies es treballa per millorar les condicions en les que es troba, tant jardiners que no paren cada dia de treballar en les plantes que el decoren, com personal de neteja, constructors que aprofiten per dur a terme les idees del creador, seguretat, i un pintor que treballa en la in-fotografiable part interior, un vigilant dins del temple vigila que es compleixi la norma que prohibeix fer fotos.
El "Wat Rong Khun", mes conegut com el "White temple", (temple blanc), esta situat a la carretera que uneix Chiang rai amb Phayao a uns 10 kilòmetres de distancia fàcilment recorreguts amb moto, per una carretera de doble i triple carril. Un cop recorregut aquesta distancia es troba una intersecció gestionada per semàfors i es te que girar a la dreta. Mentre espereu que el semàfor es posi en verd, ja podreu veure les estructures dels diferents edificis com s'alcen destacant el seu color blanc amb el blau del cel.
Estranyament la entrada es gratuïta i no us deixeu enganyar per ningú s'hi us ofereixen algun tipus de tiquet que us facin pagar. Al costa mateix del temple entre parades de menjar, begudes, i records, trobareu un museu del artista que va dissenyar aquest estrafolari lloc. Un museu gratuït també on fer fotos esta prohibit, tan mateix com entrar amb menjar o una simple botella de aigua. La veritat es que per un preu de 0 bats val la pena entrar a fer una ullada, i sobretot si el dia es calorós. Just al davant trobareu mes botigues de sobenirs i un lloc on hi han massatges de peixo a un preu de 50 bats, una cossa que a Bangkok podreu trobar per 130 bats.
Es prega correcció en el vestir. Es a dir, res de pantalons molt curs, camisetes de tirant, i sobretot amb les dones es fila mes prim, res de escots pronunciats o melic al aire. Justament a la entrada trobareu un estant que passa revista i deixa gratuïtament fines teles per cobrir les espatlles. Els agents de seguretat son algú pesats, i per qualsevol tonteria us poden cridar la atenció, el millor es agafar-s'ho be i no fer gaire cas a uns homes que els donen una porra i una gorra i es creuen que son del "SWAT".
Be per els que no tingueu ganes de arribar-vos fins aquí, podeu veure les fotos del temple a continuació, però recordeu que no es el mateix. Chiang rai, i tot el nord ofereixen moltes coses mes que aquestes precioses imatges. Pròximes visites programades seran als voltants rurals de la ciutat, on els animals campen als seus aires per el camp i els avorrits ciutadans es banyen al riu aprofitant els últims dies de calor de la època seca. A rebeure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada