Golden triangle

El reclam turístic de la frontera amb els 3 països del sud est asiàtic ha atret les esperades visites de turistes esperant fer-se una foto per ensenyar als companys de la oficina, i farda de les vacances fetes mentre el teu company no ha pogut passar enllà de Benidorm. Be nosaltres ja que estem a la vora hem decidit fer el "guiri" en tota regla i acostar-nos al lloc. Des de la part tailandesa, varem poder veure la ramificació del riu Mekong i com fa de frontera natural separant els 3 països, Myanmar, Laos, i Tailàndia, i com aquest simple separació ha sigut convertida en una atracció per els turistes que son la principal font de ingressos de la regió. Just al centre de la separació s'hi ha construït un buda gegant i ara es el motiu de la visita de tots els que s'hi acosten, ja siguin locals o falangs.

El nostre punt de partida ba ser chiang rai, on a les 9 del mati ja estàvem a la estació de bus buscant la via mes econòmica de arribar a Chiang Saen. Un regular de 35 bats per passatger ens recollia mentre amb prou feines acabàvem de menjar-nos un plat de nodels calents que pagàvem a corra cuita i agafàvem la petita motxilla que portàvem amb les quatre tonteries típiques.

El bus oferia la típica imatge de sempre, tot tailandesos que viatjaven en la mateixa direcció per visitar el mateix o simplement per anar a veure les seves famílies desprès de una temporada treballant a la ciutat. En un moment del camí, una noia va pujar al bus ple, i l'únic seient que quedava lliure era el del costat de un monge budista, aixi que jo com era el que estava mes a la vora d'ella vaig tindre que canviar- me de lloc i cedir-l'hi el meu per anar jo a seure al costat del monjo, ja que les donen tenen prohibit tocar un monge o ni tan sols rosar-l'ho. Canvi de company de viatge durant tot el camí.

Finalment arribem a la població de Chiang Sean, on el bus ens deixa centre ciutat. La majoria dels tailandesos baixen amb les seves pertinences i desapareixen per els carrers dels voltant, i quedem nomes nosaltres dos on ja interessats tuk-tukeros, ens ofereixen el transport a l'atracció turística. Un regatejos de diners com sempre i al final acabem acceptant una tarifa no desmesurada, un trajecte de apenes uns 10 minuts vorejant el riu, i arribem a la unió dels tres països.

Alló esta ple de botigues de records, postals, pòsters, penjolls, braçalets, camisetes gorres, be com passejar-se per les botigues de subvenirs de la rambla de Barcelona. Al final, desprès de sortir il·lesos dels venedors arribem a una plaça on hi han varies estàtues i imatges emblemes del nord, de la part nord-tailandesa, amb les seves peculiaritats i característiques que diferencien de la resta del país.

Més endavant podem trobar una imatge de buda gegant, situada sobre un petit edifici amb forma de vaixell a la part mes propera del riu, i allà es concentra una massa de gent  que no para de fer fotos a la imatge, mentre un grup de visitants locals no para de fer una seria de rituals amb uns gongs que hi han al costat de la escultura, i llencen monedes en embut connectat amb un tub que porta els diners al interior de la panxa de un buda gras de marbre assegut al final del vaixell de mentida.

Unes passes més enllà, hi ha un grup nois que venen un viatge amb barca a terres Laosianes o a Myanmar. Alguns turistes paguen un volta amb barca per trepitjar amb unes hores els tres països diferents i poder fer fotos del golden triangle des de l'altre banda del riu, però La idea no ens atrau gaire degut al seu preu, aixi que ens en continuem veient les ultimes estàtues que queden dedicades al deu hindú, Ganesha, fàcil de reconèixer per el seu cap de elefant, i altres sers mitològics, i acabem de fer la ultima passejada per el lloc.

Al final de tornada agafem un dels tuk tuks que ronden per la zona esperant captar un ultim client i tornam per la mateixa carretera que havíem vingut, veient com amb tota la paciència del mon, per el riu baixa l'aigua mentre per les vores entre matolls i cabanes de fusta els nens juguen corrent i saludant als turistes que passen, mentre de tant en tant es poessen a l'aigua per refrescar-se.

Un cop arribem a destinació, el tuk tuk ens fa baixar a la estació de bus i allà esperem que surti en direcció Chiang rai de nou. Mentre veiem el paisatge passar de tornada en el vell autobús anem repassant les fotos de la càmera esborrant totes les sobres, passant el tems que ja s'ha esgota del dia que acaba.