diumenge, 20 de març de 2011

"Nam top" o cascada en Català.

Desprès de tants temples budistes, decidim fer una visita a una de les cascades que es troben a les afores de la ciutat. Un lloc que varem intentar visitar en la primera estada a Chiang rai però al haver plogut durant uns dies seguits, estava tancada degut al perill que suposava deixar entrar a turistes.                                      Recordo el dia que varem intentar pujar a la anomenada cascada, el cel estava ennuvolat, la vegetació del voltant de la carretera lluïa un verd viu que deixava veure els sintomes de la estació de pluges. En aquells dies esta tot el país regat de d'alt a baix, i mentre conduíem la moto resant per que no es poses a ploure veiem per la carretera com baixava aigua camí avall. Al arribar a l'entrada de la cascada, la barrera estava baixada i la vigilant de seguretat ens demanava que reculem i tornem per el camí on havíem vingut. Total, kilòmetres recorreguts per res.


Peró aquest cop ha sigut diferent, estem en època seca, i era poc probable que estigues tancat per inundació com l'alter vegada. Els operaris aprofiten aquest dies per arreglar la carretera, amb la lentitud que caracteritza les obres del país. Dos cops de pic i un glop d'aigua a la ombre, encara que no se perquè no em semblaven tant diferents a les de casa. El cel es blau i nomes innocents núvols blancs acompanyen al sol, dia ideal, comencem a pujar camí a munt, podem observar com el verd de les plantes i les herbes s'ha tornat marro, els camps estan segats per evitar incendis i la carretera per on baixava aigua ara es un asfalt sec i calent.

Arribem a la entrada del parc natural, i la barrera que el mantenia tancat anteriorment ara esta totalment oberta, i per sorpresa no hem de pagar entrada. Estranyats fem conya entre nosaltres preguntat-nos. Avui es el dia del falang o que? No ens cobren entrada? Accedim al pàrquing on aparquem les motos, sense que ningú ens demani explicacions ni tiquets de entrada, i comencem a caminar bosc endins. La vegetació, encara que no esta en les condicions de època de pluges, esta perfecte i el rierol en que ha degenerat la cascada corre lentament avall, mentre alguns visitants aprofiten per fer càmping a les vores del mateix. Algun que altre pont fet de canyes de bambú creua el riu per portar-nos de un lloc a l'altre fins que trobem el camí cap a la cascada amb un cartell que indica els 1000 metres que queden per arribar-hi. Som-hi que queda tros.

Pujades baixades, troncs que ens barren el pas, lianes, arbres, matolls, i tot de vegetació ens acompanya fins a trobar les primeres vistes del salt d'aigua. Mentre un grup de falangs torna per el camí, nosaltres acabem de baixar fins al peu d'ella on la força de l'aigua i del vents ens llença aigua i aire sense haver-nos apropat massa. Desprès de fer unes fotos, decidim que el millor seria fer-nos unes fotos del màxim de a prop, però es te que tenir compte amb la càmera ja que no es recomanable exposar-le a l'aigua. Tot i que portem el banyador, el cel que lluita durant el camí anteriorment, s'ha anat ennuvolant i la calor ha quedat en un segon pla, per tant les ganes de banyar-nos han desaparegut, encar que no marxarem sense posar els peus en remull.

Esta glaçada, l'aigua esta glaçada, ni clima tropical, ni època seca, ni histories, esta freda com la que podria baixar per els pirineus en la primavera per el desglaç de la neu.
Fem una ullada mentre disparo les ultimes fotos, i ens en tronem per el camí d'on venien. Arranquem les motos 4 temps i tornem per la baixada, però nomes en recorre uns metres, ens donem compte que no val la pena mantenir el motor engegat consumint combustible, ja la pròpia pendent es suficient per continuar camí avall. Aixi que aprofitant la inèrcia arribem fins a un pla on ja no done més de sí. Arranquem de nou el motor i acaben creuant un grup de cases situades a la vora de la carretera que creen un petit poble, fins arribar a la carretera principal que ens porta de camí de tornada a la ciutat. Descans al guets house, i a la terrassa que hi ha junt a recepció aprofitem per connectar-nos a internet.
Més tard acabem el dia menjant alguna cosa en les parades de sopes de fideus amb porc, de 25 bats per plat. Un dia més in dia menys del viatge. I es que el calendari sense donar-nos compte corre i es menja els dies sense parar.