Canvi de poble, de Chiang mai a Chaing rai.

Avui ens anem a Chiang rai que tenim coses pendents amb aquesta ciutat. Chiang mai ja la tenim prou vista i ara agafarem un bus a la següent parada Chiang rai, un la germana petita de la grossa ciutat capital del nord. No hi ha gaire diferencia entre la una i l'altre, Chiang rai es mes petita però esta mes concentrada, Chiang mai es mes grossa però es mes fàcil orientar-se, ja que la muralla que envolta la antiga ciutat, ara anomenat barri vell es un punt de referencia fàcil de localitzar i ajuda a trobar el camí de tronada entre ens carrerons. 

Home place guest house (Chiang mai)

Chiang rai esta situada a la vora del riu Kok (Mae Nam Kok), i a la vora de la autopista A1, la arteria principal que creua el país i connecta la vila amb els voltants. Les nits son tranquil·les a excepte del mercat nocturn en el centre del poble, on la gent assisteix a comprar i vendre productes artesans, i una gran plaça en el mig del mateix es el lloc de trobada per fer el sopar,a mes sempre hi ha un espectacle que amenitza la vetllada. Menjar i cervesa barata abans de acabar el dia en algun bar fent una partida de billar.

El dia comença amb les maletes a la esquena buscant un medi de transport per arribar a la estació de bus de la ciutat. Mentre discutim preus com sempre, un sacrifici que s'ha de fer per pagar la tarifa mes barata, comentem entre tuk tuk i taxi, el perque les estacions de bus sempre estan lluny del centre ciutat? Per que les tenen aïllades del centre? i nomes espavilats conductors de tuk tuk son la solució per arribar a elles? Deuen pressionar al alcalde de cada poble per que les facin a l'exterior, i aixi tenir fenia com a conductors de taxi i tuk tuk?? No m'estranyaria massa.

Entre especulacions sense fondaments parem a un altre furgoneta que carrega diversos passatgers per fer el viatge a mes baix preu. Ens demana 50 bats per arribar a la estació de bus, ens ho repensem un segon i acceptem. A la estació, mateixa cançó  de sempre, tothom preguntant a on vols anar i oferint bitllets de furgonetes privades a preus mes alts. Com sempre nosaltres anem de cara a barraca i preguntem a la guixeta del interior, on allà ens venen els tiquets mes varats que tenen i comencem la espera fins a la hora de marxar.

El camí comença be, però no tardara gaire en canviar les circumstancies, ja que l'autobús no fa el recorregut mes curt, sinó el mes llarg i dolent. Desprès de una paradeta per veure aigua i utilitzar el lavabo, acabem arribant a Chiang rai, i com no, aquest bus ens deixa a la nova i flamant parada recent construïda a les afores de la ciutat. De cop i volta recordem els dos que dins de la ciutat hi ha una parada de bus, i ens comencem a preguntar entre nosaltres, per que no parem a la parada del centre ciutat?? L'altre vegada que varem arribar aquí, els bus ens deixava a la parada del centre, per que ara no?? Gracies a aixo no es queda mes remei que tornar a pagar un tuk tuk fins al centre de la ciutat, a no ser que vulguem recorre 2 kilòmetres a peu carregats amb les motxilles, i desprès de un viatge amb bus no ens quedaven ganes de caminar carregats, per tant el tuk tuk fa el seu particular agost amb nosaltres i tot els altres falangs que arriben a la ciutat.

Bun boon dan guest house, el lloc on ens varem allotjar l'altre vegada continua intacte al pas del temps, es a dir esta igual que quant el barem deixar, i com no es el lloc on ens tornem allotjar, fresc en el centre, aigua calenta, tv, habitacions netes i tranquil·les per passar els dies aquí. Desprès de registrar-nos a recepció, i descarregar les maletes a la habitació anem a fer un sopar i el dia no dona per gaire res mes. A dormir que demà serà un altre dia.