Connecto la televisió del guest house i el primer que veig es l'equip Red Bull de formula 1 explicant al rei de Tailàndia com funciona un monoplaça. Tot aixo amb angles mentre el rei des de la seva cadira de rodes va diguen que si amb el cap però dona la sensació que no entén massa res.
Un estratègia publicitaria entre el país i la escuderia per promocionar la beguda en un per a uns habitants que en consumeixen moltes begudes energètiques, tant gent jove com gent gran son consumidors habituals de aquest tipus de begudes.
Tot aixo us ho explico per que justament al costat del carrer khao san Rd es va celebrar un acte amb el equip de formula 1 posant a prova els seus cotxes, cremant roda i fent soroll. Tot aixo va deixar el carrer intransitable i col·lapsat de gent que no anava ni amunt ni avall, per aixo vaig deixar la zona.
Una estona de taxi i per fi vaig arribar a la estació de skytren "Phaya Thai", la més propera on per 25 bats vaig dirigir-me cap al barri de Bangrak, passant per sobre el col·lapsat trafic de la capital que avançava a estones. A la estació de Chong Nonsi vaig baixar i mentre em perdia entre colossals edificis de oficines, jo anava fent fotos com un japonès a la sagrada família, mentre els treballadors que baixaven de les oficines a comprar cafè i altres coses per menjar em miraven estranyats. Desprès de passar hotels de luxe i seus nacionals de grans empreses, vaig arribar a una zona residencial on en poca estona vaig poder experimentar el canvi de desigualtat passant a un barri de residencies humils, on els carrers que arribaven a elles eren estrets com la amplada de un cotxe. Desprès de indagar una estona per el barri vagi continuar caminant fins a la estació de sky tren de Surasak on allar vaig agafar un tiquet fins a la ultima parada de Mo chit, al nord de la ciutat, gaudint de les vistes que me oferia el medi de transport, un cop es va acabar la línia un taxi em va dur de nou a Khao san.
Mentre feia una cervesa recapacitava entre la gran diferencia que hi havien entre la zona antiga de la ciutat i la zona moderna on semblava fins i tot una mica futuristes. Aixi va acabar un dia més a la capital de el país de siam.
2 comentaris:
Sòc en Mallor!!
Com va¿? veig k molt bé i em pokes ganes de tornar. Volia jo també desitjau-vos un BON NADAL I FELIÇ ANY NOU 2011, ja k estereu lluny d'aquí però estareu de conya. I com deies en el blog Nº 100 aprofiteu els dies que us queden, de veritat, k un cop torneu a la rotina tot això s'haurà acabat i o trobareu a faltar. Record's i haver-ha si ens veïem a principis de l'any 2011. A disfrutar-ho k tot l'ho bo s'acava. I l'enveja de les temperatures k teniu també aprofiteu k l'hivern es a Catalunya i no ens podem fer cap capbuso ni a la platja ni la piscina.
Salut, adeuuuuuuuuuuuuu
Ey Mallor dons si poques ganes de tornar a casa. Tornar tornarem pero la pregunta es quant?? No se sap encara, el temps dira...
Quant tornem anyorarem molt els dies que em passat tan lluny de casa pero com ja se sap res es per sempre, crec que un dia voldrem tornar, es troba a faltar la famila i amics.
Que vagin be aquestes festes amb tota la familia. Merci per el comentari, una abraçada a tothom, i Adeuuuu...
Publica un comentari a l'entrada