dilluns, 28 de febrer del 2011

Bon viatge, per dir alguna cosa...

Un nou dia de viatges amb preses començava de nou. Un mati amb les maletes preparades de la nit anterior, i un esmorzar ràpid ens emplenaria la panxa per pujar a un interminable autocar de moltes hores.

Com be descriu el títol, avui posàvem rumb a Chiang mai, la preciosa, barata, i habitable capital de nord, no es col·lapsada com Bangkok, les aceres no estan plenes de vianants que caminen de un lloc a l'altre en un embus que els fa respecte els seu tron de pas a la vorera que els aïlla dels cotxes que també avancen a velocitat de tortuga, unes vies col·lapsades com si fossin les benes de un cansat gegant on la circulació flueix lentament.
Sortim de la habitació depositant la clau de la mateixa a recepció, I comencem a caminar sota un sol per buscar algun sistema per arribar a l'estació de bus, el conductors de tuk tuk ja ens esperen i comencen a cridar-nos, intenten la casa de uns clients que no tenen mes opció que pagar la exagerada tassa que se'ns demana.
Intentem aconseguir un preu raonable però es una difícil tasca que intentem dur a terme. Paguem el que ens demanen i en uns 5 minuts mes o menys arribem a la estació de autobusos on preguntem que hem de fer per arribar a la ciutat mencionada anteriorment. El ventall de ofertes de transport a Chiang mai no es gaire amplia, el únic bus que hi ha a allà, es el un que surt a les 3 de la tarda I arriba a la ciutat a les 4 de la matinada, un horari no gaire apropiat per nosaltres, però no tenim alternativa.

Son prop de la 11 del mati, la gent camina amunt i avall per la estació, els bancs som com quadres que canvien amb el pas del temps, tant poden ser uns soldats que tornen a casa, com en uns segons marxar i arribar una senyora cansada carregada de paquets que va a visitar una filla que fa temps que no veu. Tot son hipotètiques histories que em venen al cap, desconec les reals, però sens dubte n'amaguen alguna com tothom.

El 7 eleven mes proper no queda gaire lluny, i la gola cada cop la tinc mes seca, aixi que ens hi arribem a comprar alguna cosa i desprès tornem a la estació per continuar la llarga espera. Mig atordits per la calor arriba la hora de pujar al bus, comença un llarg camí per arribar a Chiang mai.

Desprès hores i hores en el avorrit autocar, arriba el punt culminant del incomode viatge, el bus te problemes per continuar es para en mig de la carretera, perfecte el que faltava continuar el viatge caminant entre bromes per treure ferro al assumpte. Ens tenim que espera a un alter bus que ens vingui a recollir i aviat serà de nit. La nostre espera a la cuneta de la carretera es interminable, mentre el sol comence anar-se a dormir i la llum escasseja veiem passa els pocs vehicles que utilitzen la ruta amunt i avall. El conductor del vehicle intent reanimar al cansat motor situat als baixos del autobús sense èxit i des de lluny veiem el que sembla un alter autocar que arriba ple de gent i serà impossible de que substitueixi el vell. El segon satura a la porta I comesa a parlar amb el conductor ple de grassa que no ha parat ni un moment, el tailandès son a xino no entenem res, les paraules en el idioma que coneixem no surten en escena i ens quedem amb cara de incògnit pensat que poden haver dit.

Al final amb un pobre angles, diu que el segon autobús nomes te plaça  per 6 persones i que es cedira a una senyora gran I uns nois jove que semble una mica espantats, aixi que la resta a espera que arribi el de substitució.

No triga gaire ara que ho explico, per en aquell moment va semblar una llarga espera sense fi. Si el primer autobús semblava atrotinat, el segon encara tenia pitjor aspecte, però en aquell moments qualsevol cosa ens semblava perfecte. Aixi que el camí va continuar sense complir-se evidentment els horaris establers i passades les 7 del mati entràvem a la estació de autobús de Chaing mai. Ha costat però al final ho hem aconseguit, el primer cop que passa alguna cosa aixis, però que hi pots fer? En aquell moment no hi ha cap mes remi que esperar i agafar-ho amb calma, resignació, i paciència.

Amb una mica de gana, ens asseguem en una prada situada a les afores de la estació, on de camí trobem varies conductors de tuk tuk que ens ofereixen transport i hotel a preus desorbitats. Davant de la nostre negative continuem el camí i arribem a seure en un lloc per emplenar la panxa. Un cop amb alguna cosa a les entranyes, continuem preguntant als taxistes de furgons que acosten en massa els clients al centre, un transport molt mes econòmic ja que es comparteix el preu amb mes gent.

Ja estem a Chaing mai, un dia mes amb el son trastocat. Avui serà un dia de poca activitat.