Un cop ja teníem la petita capital vista varem decidir arribar-nos a Vang Vieng, una població que reb mes turistes que Vientiane ja que es troba situada en un paratge natural al costat de un riu on s'organitzen diferents activitats aquàtiques, sobretot el tubing, que consisteix en baixar per el riu seguint la corrent de l'aigua amb càmeres de tractor velles arreglades i inflades.
Comença un nou dia amb les maletes fetes per marxar de Vientiane, sortim al carrer on un tuk tuk per 10000 kips (1€) ens porta a l'estació de bus a agafar el mes econòmic cap a Vang Vieng. Nomes de baixar de la motocicleta amb remolc acoblat anomenat tuk tuk, un remat de seguidors del diner falang ja ens fan ofertes per que anem amb ells a les taquilles o agafem altres medis de transport mes cars que el típic línia regular que fan servir tots els locals. Aixi que sortejant els caimans que volten per els voltants de l'estació arribem a la taquilla on preguntem per anar a l'anomenada ciutat, i ens informen del bus que és i que es te que pagar a bord, per tant un exaltat conductor que publicitat el viatge amb forts crits ens carrega la maleta i pugem al vell però útil vehicle.
Un cop sortim de la ciutat el ajudant passa a cobrar els tiquets de 40000 kips (4€) i comença un camí etern per carreteres on el asfalt de vegades desapareix deixant pas a una sorra vermellosa que aixeca una pols i es filtra per les juntes de les finestres. La calor es molt forta i la pols insuportable, tothom es tapa el nas amb la camiseta o alguna mocador per que els hi faci de filtre d'aire, i l'aigua calenta que hem comprar a l'estació ens desencalla la gola seca fins que de cop i volta s'acaven les corbes revirades i les indesitjades pujades i baixades que el bus l'hi costen de pujar per arribar a una recta que esta asfaltada, i tot el paisatge canvia de cop i volta, on el bus es para en sec i tothom baixa, el conductor amb lao i thai anuncia l'arribada i per els falangs senyala el lloc i repeteix el nom amb insistència.
Creuem una esplanada plena de pedres i herba per arribar al carrer principal del poble, allò ja es una altre cosa, el carrer esta ple de bars, restaurants, guest house, internet shops, agencies de viatge i tot tipus de serveis per atendre el turisme, i el mes important, tot de turistes joves amb ganes de fer tubing de dia, i festa per la nit. Sembla que estem al lloc ideal aixi que el primer que fem es buscar allotjament, però hi ha un gran problema, a pesar de la gran quantitat de habitacions per llogar que hi ha esta tot complet, i es que es la setmana que es celebra el any nou xines, i centenars de xinesos creuen la frontera per venir aquest país a celebrar-ho, per tant encara que la oferta sigui molt amplia la demanda ho es encara més i aixo fa que preguntem a mes 20 guesthouse repartits per tota la ciutat escoltant la mateix paraula, "full" es a dir complet, portem hora i mitja caminant carregats com burros i no hem trobat lloc per dormir, ja sens passa per el cap dormir asseguts en algun lloc al carrer, però no desistim en la recerca.
Al final un guest house un pel allunyat del centre, però accessible caminant trobem una habitació per 5€ la nit amb aire condicionat, dutxa calenta dintre la habitació, i un llit per descansar, una dutxa i a explorar el poble.
Ràpid sens fa de nit ja que hem perdut tot el dia entre les hores passades al bus i la inacabable recerca de habitació, per tant anem a menjar alguna cossa i tot seguit una cervesa en un bar mentre fem una partida de billar. Els xinesos comparteixen taula amb els falangs en els abarrotats restaurants, i m'entres uns fan fotos des de un mirador altres s'afarten de cervesa barata en el únic pub que hi ha al poble on la musica tecno traspassa les parets de fusta del local, i els venedors de menjar ambulant esperen afora per fer el seu personal agost. Nosaltres fem una visita al pub però veiem que esta ple de gent, és una olla a pressió, fa molta calor i el olor a suat ja esta començant a fer mes pudor que el de alcohol de garrafó que es serveix a la barra, aixi de desprès de fer una examinada al local sortim per agafar aire fresc i la nostra nit acaba menjant un entrepà fora i anat a dormir aviat.
L'endemà al mati ens informem sobre el lloguer de una moto per anar a visitar unes coves que es troben situades a 2 kilòmetres del poble, però al ser temporada alta el preu es molt elevat i aixi que untats amb crema solar decidim anar-hi caminant intentant no perdre'ns seguint uns cartells molt mal ubicats que de vegades que utilitzar la intuïció per arribar-hi. Al cap de una bona estona trobem la entrada i com no toca pagar de nou, i es que el sud-est asiàtic és molt varat però has de pagar per tot, aixi que 2? la entrada i comencem a caminar fins que un guia en segueix i sense dir-nos res i desprès es presta a guiar-nos per el interior ja que hi ha agut turistes que s'han perdut durant dies i fins hi tot algun ha mort. Com a mínim el guia es simpàtic, l'hi costa parlar angles però es defensa com pot, ens deixa una llanterna a cada un, i ens va explicant tot el que anem veient en unes tenebroses coves totalment fosques que s'endinsen muntanya endins. 
Desprès de fer tot el recorregut i quedar farts de coves i formacions geològiques, ens acomiadem ell i com no ens demana una propina de 10000 kips (1€), per tornar seguim un altre camí que ens indica el guia on esta ple de ombre i arribem a una altre cova de entrada gratuïta on hi ha un buda assegut a l'interior i un petit rierol que el creua un pont de pedra on tronem de nou a la civilització. Peró queda creuar un altre riu, el principal i el important, un pont de ferro com el conegut pont de "mafre" però de dimensions reduïdes on des d'ell fem fotografies als 2 costats i tornem caminat al poble per arribar a l'habitació i descansar una estona desprès del insuportable sol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada