divendres, 25 de febrer de 2011

Pròxima parada Khon Kaen

Els dies de espera a Vientian s'avien acabat, ara tocava entrar de nou a Tailàndia per la part del nord. Tocava escollir destinació, i les opcions mes encertades eren 3, les tres ciutats mes grosses de la part de Isan, però escollir una de elles tenia que anar en acord depenent del que féssim desprès. Nong Khai, Udon Thani, o Khon Kaen, com heu pogut llegir per el títol ja sabeu quina hem triat.
El sol sortia a la seva habitual hora en aquest llocs, molt aviat per tornar-se a dormir molt aviat també. La claror lluïa a traves de una cortina que feia el que podia per tapar els rajos i el despertador no tardaria gaire en sonar. Ens aixequem tornant-nos per anar a la dutxa compartida que ens espera al final de passadís, i preguem que hi hagi sort per que el calentador funcioni, acabem de fer les maletes i ens acostem a la estació de bus caminant per agafar-ne un que ens porti a Khon Kaen. Peró no en trobem cap que hi vagi directe, el únic internacional, Lao-Thai, es el que comunica amb Udon Thani, aixi que agafem el bitllet per desprès allà fer transbord a un altre fins a la ciutat mencionada.
Mentre esperem que sigui hora de marxar, la terminal situada en el vell mig de la ciutat es tot un espectacle de la vida quotidiana de Laos. Els homes es dediquen a buscar-se la vida enganyant a viatgers despistats i les dones carregades amb bosses venen menjar als que esperen l'hora de sortida. Tot aixo envoltat de monjos budistes increïblement respectats que son ajudats per tothom, i altre gent que espera asseguts als vells bancs de les parades, fent-se vent amb algun paper per suportar la calor que encara te que pujar més.
Per sort el conductor del nostre vehicle ja ens reclama que posem les maletes en el porta-equipatge del bus, i comencem a desfilar cap amunt.Toca marxar del lloc, mentre mirem per la finestra plena de ditades com deixem enrere el carrers de la ciutat per arribar a un tros de carretera no massa llarg que ens porta fins a la frontera.
Ja hi som, el conductor ens fa baixar del autocar i ens assenyala on hem de anar tot fent crits nomes en thai que no necessiten traducció. Arribem fins a les cassetes on ens arranquen el paper que indica la legalitat de la nostra estada en terres Lao, i tornem a pujar el autobús on recorrem un tros per sobre un pont que creua el riu Mekong. Tot de banderoles de Laos adornen la barana del pont on just a la meitat del mateix hi ha una placa on anuncia que en aquell punt es delimita el país Laosià amb el tailandès, i a partir d'aquí les banderoles passen a lluir els colors thai i arribem a terra ferma de nou on ens trobem la frontera del país de entrada.
De nou hem de tornar a baixar del bus, ara toca treure el passaport, conjuntament amb el paperot emplenat de entrada a terres tailandeses i a fer cua. En pocs minuts es el nostre torn, on ens plantem davant la casseta del guarda on veloçment, sense remira-se gaire el paper ni la foto del document ens el sella i ens dona via lliure per continuar, on just d'arrere d'ell hi ha un control de registre d'equipatge, on els guardes estan mes pendents de quant arribara la hora de dinar que de revisar alguna cosa. Per tant continuem el camí a peu fins que podem tornar a pujar al autocar, alguns dels mes despistats canvien els pocs kips que els queden per bats tailandesos en les poques casses de canvi de tarifes agosarades. Ja estem de nou a la nostra "casa" en terres llunyanes.
El paisatge canvia totalment, els 7 eleven surten de sota les pedres, els caixes automàtics tornen a sortir a la llum del sol, tothom torna a conduir per la esquerra. En poca estona mes arribem Udon Thani, i des d'allà, un bus ens connecta fins a Khon Kaen, on arribem tot cansats de tot el dia tancats en la cavin del bus.

Busquem un guest house a dintre els carrerons propers a l'estació de bus i des de allà recapacitem sobre el nostre proper destí. Chiang mai? Bangkok? Son les opcions que sonen més, però fa temps que no visitem la capital del nord i per tant mentre fem un sopar en una paradeta de carrer propera al guest house ens acabem de decidir.

Devastin els pros i contres mentre apaguem la picor de una amanida de papaia recent feta amb arros glutinós o "Khao niao", com ja estem acostumats a anomenar, sobre el nostre proper destí. Al final decidim anar a Chiang mai mentre acabem la ultima cervesa sopant, i ens anem a dormir que demà posarem rumb a questa nova destinació. Bona nit