diumenge, 6 de febrer de 2011

"Don det" i "Don khon"

Si si "Don khon" no "Donky kong", les 2 illes situades més al sud, més caloroses, més enfocades de cara al turisme però més boniques que la seva germana gran. Es te que anar amb compte si es viatge a aquesta zona ja que els 2 noms les illes son molt iguals. La illa mes grossa es "Don khong" i la mes al sud i més petita es "Don khon", sense "g" al final.
A les 8:30 esperem que ens recullin al lloc acordat amb la noia dels tiquets, i allà una canoa ens du riu avall per per arribar a les altres 2 illes. Una hora i mitja de trajecte entre illes mig despoblades i bancs de sorra que desapareixen en època de pluja i el caudal del riu les ofega. D'altres la gent fe vida rutinària i els búfals d'aigua es banyen sense parar per treure's de sobre el sufocant calor, acompanyats per els nens petis que juguen a l'aigua i a pocs metres les mares renten les fulles de enciams per fer el menjar.


Arribem a la platja de "Don det" i desembarquem amb les xancletes a la mà carregant-nos les motxilles de nou a les esquenes en busca un altre cop de un habitacle econòmic. Rebutgem ofertes de 50000 i 40000 kips fins a trobar una Cabana de bambú amb un lavabo compartit en una barraca aprop de les habitacions elevades sobre el riu amb una terrassa. un llit petit dintre la mateixa i una tela mosquitera imprescindible per dormir. Tot a preu de 30000 kips (3€), signem el registre i a caminar per el poble.despres de dinar a un restaurant en el mateix carrer.

La illa no oferia gaire res mes per veure que una petita platja plena de falangs torrant-se al sol i bars on la musica i la cervesa barata atrau als clients mig despistats, aixo i les càmeres d'aire de rodes de tractor per baixar per el riu son les principals activitats a fer. Una illa amb molt d'encant però sense massa que veure n'hi fer, per tant desprès de recorre-la amunt i avall de ombra en ombre com si fossin caselles del parxís, avancem fins a un bar on mentre fem una cervesa esperem que baixi el sol per poder continuar veient el lloc.

Camí avall des de la nostra cabana, recorrem el lloc fins arribar a un pon de formigo mig derruït o un intent de viaducte, que sense saber el motiu estava incomplet. Seguint amb la caminada arribem al trencant del camí solitari que porta a "Don khon", recorregut que farem el endemà per arribar a la illa a traves del pont que varen construir els francesos quant aixo era territori franc. Tornem a la cabana que es de nit i una dutxa ens treu la suor del cos i ens refresca per anar a sopar i veure com se presenta la nit.

Unes cerveses en un bar de musica on la gent jova es reuneix al voltant de les taules plenes de plats occidentals i la "lao beer" corre com l'aigua. Passem la nit amb les cerveses i la conversa de si es bona idea o no anar caminant per fins a la ultima illa per estalviar-nos el preu de un tuk tuk. Marxem a dormir que demà es tindrà que matinar i caminar força amb les motxilles.
En estona ningú transita el camí i el desconcert de si anem be o no ronda per el nostre cap fins que aturem una motocicleta que passa per allar i preguntem si anem en el bon camí, ella ens confirma l'acert i en replica que queda un bon tros de pedres i falta de ombres. Finalment arribem al pon construït per els francesos, i des de una banda ja vèiem l'altre poblat banc de sorra, amb la càmera retrato tot el cantons i el final del mateix on unifica els 2 illots. Poc camí mes en posta a un guest house on el preu de 3 euros de nou ens ofereix una habitació per descansar.
Abandonem les maletes i mirem el nostre mapa per esbrinar on podríem anar. Just sota el pon francès hi ha un camí per accedir a l'altre banda de poblat, però els estrangers tenen que pagar per creuar-lo caminant. Unes simples passes al preu de 20000 kips ens separen del temple i el camí a una cascada/rapids que tenim intenció de visitar. Dissimuladament ens apropem caminant al arc del pont que volem creuar per sota i ja un guarda en una casseta ens demana que el tiquet del dia o que en paguem un, nosaltres encara que ja ho sabéssim fem cara de sorpresos i reculem endarrer per colar-nos uns metres mes enllà per un camp de cultiu sec evitant pagar el estúpid peatge i mentre fem camí al temple comentem el robo descarat que es simplement caminar per el carrer i que nomes ens robin als falang i als locals no.
Arribem al temple i el visitem per dintre refugiant-nos de la calor i excusa perfecta per no passar per el camí que du a la cascada. Unes fotos per el record i sortim per la fresca part de darrere i aixi estalviem el sol. Encara ens queda un bon tros però no deixarem escapar la oportunitat de estar visitar el parc natural que alberga la cascada, un camí de terra i pols mig en obres creua els camps de cultiu secs per la temporada i la falta de pluja, els animals busquen la ombra i alguna cosa per menjar en una imatge desèrtica que a tothom espanta, amb el afegit que per el camí trobes un cementeri que l'hi afegeix mes mala imatge.

Com era de esperar, arribem a el pont que creua el riu i en fan pagar un altre cop 20000kips per creuar-los, la entrada al parc natural que paguem a disgust ja que aquí sembla que tothom vol fer negoci per tot. Nomes de entrar esta tot ple de parades que venen begudes, menjar i records a preus de falang, com sempre esquivem que ens robin la cartera i en apropem a les cascades des del mirador per contemplar-les i quedar perplex de la força amb que baixa l'aigua i les formacions de les pedres amb la erosió de l'aigua. Més amunt seguim un camí assenyalat amb un cartell que anomena una platja en el cor del continent asiàtic.


Entre perdre'ns per el camí sota arbres secs i pedres trobem una platja de sorra fina, sense cap ombre i un sorollós riu al final on un grup de nois amb kayak intenten començar una ruta per aquelles aigües braves, nosaltres remullem els peus i tornem a la zona de pic-nic per asseure i veure aigua mentalitzant-nos per el camí de tornada.

Passant per un guest house que ofereix viatge pensem en tornar a la civilització per que aixo es tot molt bonic però estem apartat molt del mon, i pesar de ser Laos, el preu de les coses ens sembla una mica elevat, per no parlar el tracte que reben els turistes de bitllet amb potes, tots demanen i s'ha de pagar per tot. Primer pensem de anar de una tirada a la capital, Vientian, però preguntem al home de el guest house i ens diu que faríem escala a pakse i que allà agafaríem un altre a la capital, en cas de contractar el bus.

Nosaltres que volem treure el màxim partit als nostres kips decidim nomes anar fins a pakse i allà bascar-nos la vida, que en altres paraules vol dir trobar un bus local i anar-hi asseguts en ves de en lliteres però a un preu molt mes econòmic.