De camí a la capital de Laos

Vientiane: Aquí venim. 

Des de les 4000 illes decidim marxar en direcció a la capital sense fer una de les parades que teníem planejades per el mig. Un dels llocs que aviem pensat de para es Savanakhe, una ciutat propera a la frontera tailandesa i una de les destacades de la nostra particular guia. Peró en un intent de estalviar calers varem decidir passar per alt la anomenada població i amb un bus nocturn estalviant una nit de hotel i anar directament a la capital.

Un cop ja havíem vist la cascada i el temple de la ultima illa del riu, "Don khon", varem decidir marxar per continuar veient país, però para en la ciutat de Savanakhet era un gasto mes per afegir a la llarga llista del viatge, aixi que per 18 euros podríem pujar en un bus llitera dormint cap a la ciutat de Vientiane.

Peró les nostres ganes infinites de estalviar fan que preguntem on s'agafava mes el bus apart de la porta de aquella agencia de viatges i una suposada comissió que en realitat no existia. El home que ens serveix ens diu que el trajecte de 18 euros consta de el viatge a Pakse i allà a les 8 de la tarda s'agafava el autocar amb lliteres, nosaltres pensem que deu ser mes varat anar fins a Pakse i allà agafar el bus per la nostra compte ja que la agencia no s'emportaria comissió, i per 5? agafem un viatge a Pakse solament.

Acabem passant la nit menjat una amanida de papaia i arros glutinós al restaurant tot pensant si hem fet be o no de comprar el tiquet fins a el poble de sortida i desprès agafar el del bus dormitori amb la esperança de que sigui mes varat.

En aixequem el dia següent amb les maletes fetes i una barca des del costat de la nostra habitació en du a terra ferma i allà un autocar fins a pakse, més concretament a la estació de autobús. Allà tot il·lusionats amb un preu més baix preguntem per anar dormint cap a ciutat capital però la decepció es gegant quant es demanen 20€, i nosaltres ja en portàvem gastats 5€ dels 18€ que en havia de costar en total, picada de dits.

Al final agafem un tercera classe renegant de la mala sort i ens embarquem en un bus de seients estrets que hem de suportar durant 15 hores. El trajecte des del principi es desesperant per que parem cada 2 kilòmetres a fer recados i carregar mes passatgers, i per el cap nomes passa una frase "aixi no arribarem mai", fins que desprès de deixar la ciutat ja agafem un ritme millor i sembla que no patirem tant. 

Cau el sol al horitzó a la habitual hora tropical de les 6 de la tarda, i s'apropa una nit moguda on el son serà un dels principals absents, però si hem pogut dormir en el terra de l'aeroport de Kuala lumpur no podrem dormir en uns seients de bus?

Com a mínim ho intentaré...

Un cop acaba la pel·lícula amb lao qua han posat per distreure a la gent, però que a nosaltres produeix el efecte contrari, es trenquen les llums i comença el intent per dormir, que poc dura per que tornem a fer una parada en una estació de bus a agafar mes gent i estirar les cames. Es una escena de mercat on tothom intenta vendre el que pot a tothom i els compradors gastar el mínim però mantenir-se alimentats per durant tota la nit sense parades. Uns nens i nenes que ja haurien de estar dormint venen pollastres a la brasa agafats en un pal de fusta com si fos un pinxo de carn que tens que anar pellicant boci per boci, i apart del producte estrella també hi han xiclets possiblement caducats entra altres coses. De un crit el conductor de autocar reuneix els passatgers i mentre ens allunyem de la estació amb la porta oberta del vehicle crida el nom de la ciutat per captar algun  client més.

Desprès de una moguda nit arribem de matinada a la terminal de bus de Vientiane on un fred que espanta ens obliga agafar la tovallola de platja i donar-l'hi un del mols us que te fent-la servir de manta per tapar-nos, busquem un tuk tuk i a quarts de 6 del mati comencem a buscar un guest house acceptable, però tot esta tancat. Aixi que entrem en una recepció oberta de un hotel on el recepcionista ha anat a dormir i ens asseguem allà fent servir el internet gratuït esperant que es faci de dia i obrin els establiments.

Un cop el sol torna a brillar anem a la caça de un lloc per dormir però tot esta complet i les maletes comencen a pesar desprès de tanta estona caminant, però la sort ens somriu, i una noia davant de un guest house ens diu que acaba de deixar l'habitació i queda una de buida, a preu raonable, mentre en pau pregunta a l'interior jo intercanvio paraules amb angles fins que se l'hi escapa un mot en castellà i ràpidament pregunto si es espanyola, ella em diu que no, argentina i abandono la conversa per que hem de carregar les maletes fins a un tercer pis per unes escales de fusta, per tant un adéu, i entrem a la habitació per netejar encara on desprès de esperar uns 20 minuts, anem a dormir a les 7. Bona nit, hola Vientiane.