Seguim a la paradisiaca illa

Ja hem deixat enrere el nadal i sant esteve, però nosaltres seguim aquí esperant el any nou per celebrar-ho en una altre festa a la platja, i no en la barra lliure de mil·lènnium com altres anys. I per el que veig no som nomes els únics frangs que pensem aixi, ja que en aquestes dates es temporada alta i molta gent vol un cap d'any com el que pensem tenir nosaltres. Tot esperant demà, dia 30, per renovar el visat d'estada que ja s'ha acaba, el temps passa molt ràpid.

Nadal a Koh Chang

Dons be hem tornat de nou a Koh Chang, la verge illa en proces de desenvolupament que des del principi del viatge ja ens va agradar molt. Des de Bangkok una mica dards de ciutat, hem decidit passar els dies de les festes nadalenques en unes platges paradisíaques apartades de la resta del mon. Peró estar tan lluny de la civilització comporta que les connexions a internet escassegin, i les poques que es troben son tan lentes que et pots passar fins a 15 minuts per penjar una foto al blog, aixo si es acaba realitzant. També es possible que a mig penjar-la desprès de esperar mes de 20 minuts es talli la connexió i no ho puguis acabar fent.

Volta per la zona moderna

Connecto la televisió del guest house i el primer que veig es l'equip Red Bull de formula 1 explicant al rei de Tailàndia com funciona un monoplaça. Tot aixo amb angles mentre el rei des de la seva cadira de rodes va diguen que si amb el cap però dona la sensació que no entén massa res.

Un estratègia publicitaria entre el país i la escuderia per promocionar la beguda en un per a uns habitants que en consumeixen moltes begudes energètiques, tant gent jove com gent gran son consumidors habituals de aquest tipus de begudes. 

Entrada Nº 100

100 entrades ja!!! I encara que sembli que era ahir  ja fa 5 mesos i 20 dies que estem fora de casa. Tot va començar abans del dia 30 de juny, dia que sortíem amb un avio de la companyia Air Berlin des de l'aeroport de Barcelona, en destinació Bangkok, fent escala a Düsseldorf (Alemanya).

Entre temple i temple una escena de cine

Dons si una escena de cine enmig de Khao san rd. El carrer en el que estic esta col·lapsat de dia i de nit, ple de gent i cotxes que el intenten travessar sense molt de èxit, molts queden atrapats entre la massa de gent i mes de algun cop un policia a davant te que anar obrint pas. Dons ara imagineu-vos que arriba un camió carregat de gent i material per rodar una escena de cine... El carrer queda intransitable!

Parada obligatoria a Bangkok

Des de la ciutat que havia estat fent el turista he tornat a Bangkok de nou. Les oficines de informació turística fusionada amb una agencia de viatges de poca monta son habituals a Tailàndia, per tant com  podia llegir en molts cartells, el preu per el viatge amb bus des de Ayuttaya, a la capital nova era de 120 bats (3 euros), un preu no gaire elevat si el comparem amb les tarifes de casa nostra però un preu just per el nivell de vida del país. Encar que jo tenia el ultim recurs que era el tren, si es molt més lent i fa parades en totes les estacions que hi ha entre Bangkok i Ayuttaya però el seu cost tant baix va fer que me decantes com l'altre vegada per utilitzar el ferrocarril. I es que nomes per 15 bats (0,37 euros), si si 15 ho heu llegit be, vaig poder comprar un tiquet per fer aquest recorregut, per tant quines ganes de gastar-ne 120, la diferencia principal es que amb el mini-bus gaudeixes de aire condicionat però es la unicam avantatge, a part de la velocitat a la que viatges per la autopista que uneix les 2 destinacions. Peró nomes en la autopista pots anar mes ràpid que el tren, per que un cop entres amb mini-bus a dins de Bangkok passes de moure't ràpid a quedar-te estancat en els embús de trafic típics de aquí, i mes en determinades hores on la gent comença o plega de treballar, es aquí on el tren agafa avantatge.

Ultim dia de visita a Ayuttaya

Be dons aquí acabarà la meva incursió a la ex-capital de Tailàndia, desprès de dies visitant temples mig derruïts he decidit deixar la zona per tornar a la actual capital, Bangkok. Es cert que de nit la ciutat te un aire místic i la falta de activitat nocturna dels seus habitant crea escenes de carrerons vuits i silenciosos, la excepció la trobem al carrer dels guest house on els motxilles i d'altres turistes degusten repetidament la cervesa local acompanyats de musica.

A més la capital esta invadida per gossos que de nit deambulen sense saber on anar, tot sovint es posen a lladrar entre ells i aixo els tailandesos ho consideren una mala senyal que indica el mal humor dels esperits. Les repetides histories sobre misteris a la ciutat que el mes grans expliquen als petits per fer-los anar a dormir, també son conegudes per la resta i aixo provoca que de nit no vulguin visitar els temples, però resulta difícil no topar amb un d'ells ja que estan integrats a la mateixa ciutat. Les pel·lícules de terror tailandeses, un genere molt estes en aquest país alimenta les poques ganes de visitar temples de nit. Només hi ha un que jo hagi vist enllumenat i que per realitzar fotos nocturnes és ideal, jo recomano la visita, per a la resta no hi trobareu ni una llum, i encara menys la presencia de gent local, a no ser que es faci alguna festa popular en el mateix.

Visita al mercat flotant

Si, ja se que no es el genuí, el de veritat, el que esta situat a poc kilòmetres de Bangkok, que aquest nomes és una petita replica de joguina, però ja que estava a la vora d'ell no podia deixar passar la oportunitat de veure'l.

El dia es presentava calorós, la opció per arribar a ell era agafar una moto, o una bicicleta, com que la bici era mes barata i ajudava a rebaixar la panxa decideixo arribar-hi pedalant, desprès de creuar uns carrers i el pont general que et condueix fora de la illa, un pont de nit enllumenat de una manera peculiar arribo a la carretera que em duia al mercat. Uns metres més i ja hi soc.

El parc històric de la ciutat

Com havia promès ahir, aquí teniu les fotos del parc en que vaig anar a pedalar una estona aprofitant la ombre dels arbres i escapant del sol. Un lloc que combina vegetació, ruïnes, temples, i un llac. Tot aixo resseguit per un carril bici que a diferencia de casa aquí la gent respecta molt, aixi que es una bona manera de visitar-lo. Si compteu amb un pressupost mes alt que el meu, també trobareu la opció de passejar-vos en cavall, un servei que heu de contractar en els carrers de la ciutat.

Ayuttaya: activa de dia i morta de nit

Com ja es sabut aquesta ciutat es la infraestructura que alberga tots els turistes decidits a visitar les ruïnes tailandeses, per tant la oferta de temples i llocs per visitar de dia es molt completa però un cop cau la nit, els seus habitants corren a dormir per l'edema poder aixecar-se aviat a obrir els seus negocis per donar servei al turistes que s'agafa seriosament les visites i s'aixeca molt aviat. La escena nocturna es casi inexistent i apart de 2 restaurants que posen una mica de musica per donar vida al mort carrer de guest house no hi ha res més.

Ayuttaya: la capital espiritual del país

Que més necessiteu que us expliqui d'aquesta ciutat? Heu vist ja les fotos de Angkor? Dons la ciutat de Ayuttaya és el mateix però sense pagar entrada. Les antigues ruïnes de la ciutat no es tenen que anar a visitar a kilòmetres de distancia com les de Cambodja, aquestes estan en parcs naturals dintre la illa rodejada per els 3 rius, el Mae Nam Lopburi, Chao Phraya, i el Pa Sak.

Actualment la ciutat es una metròpoli moderna amb ruïnes, i temples perfectament integrats i on la vida dels seus habitants gira entorn a elles i als rius, que fan servir per banyar-se i com a via de transport.

Abandono Bangkok amb tren

Abandono la pesada capital actual per veure les restes del que va ser la primera ciutat capital abans de que el imperi de Birmània la arrases i quedes reduïda a quatre ruïnes. Bangkok esta molt be però ja començava a estar far i per tant he continuat fent ruta a un lloc nou, i es que si no et mous, et rovelles i et tornes mandrós.

Aniversari del rei

La devoció i el respecte per el rei no és nomes un tòpic dels tailandesos sinó tota una realitat, i ara es pot veure demostrat aquest dies propers al aniversari del monarca del país. El dia 5 de desembre, Bhumibol Adulyadej o conegut amb el seu nom reial "Rama IX", compleix 83 anys, dels quals 60 de regnat, i la capital esta presa per adorns lluminosos i fotos gegants del rei per tot arreu, apart de les banderoles de color groc que ondegen mes que mai.

Que has de saber quan visitis Th Khao san

Khao san, ja he parlat moltes vegades del carrer emblemàtic en el  turisme de la capital tailandesa, però la veritat es que últimament me esta deixant molt que desitjar.

No se si es que esta canviant o es que ja no me impressiona tant com la primera vegada que el vaig visitar. Si no has estat mai per Àsia, acabes de baixar de l'aeroport i puges a un taxi que et porta directament a aquest carrer és fàcil de que et quedis impressionat, que es el que ens va passar la primera vegada que vaig visitar el país. Peró ja portem a l'esquena, apart de la motxilla, molts dies de visita a Tailàndia i ja no ens fa ni la mes mínima impressió. Un cop has estat per el nord quan trones a khao san et dons compte de que es un lloc condicionat per els turistes, un circ per els falangs acabats de arribar, el carrer per motxillers que era el començament se ha convertit en un lloc amb totes les comoditats per els turistes. A mi personalment em sobren, excepte les connexions a internet.

Imatges de Bangkok 2

Dons si pas a pas ens estem fent un ciutadans de Bangkok.