dimarts, 19 d’abril de 2011

Aigües termals a les afores de la ciutat

Songkhran ja ha acabat, i es pot circular lliurement per el carrer sense patir atacs aquàtics. Els venedors de pistoles d'aigua tornen a vendre menjar, i altres coses de consum durant tot l'any, la plaça principal torna a estar buida de escenaris, i sortidors d'aigua. Tot ha tornat a la normalitat.
Però a nosaltres encara ens quedaven ganes de mullar-nos, per aquest cop amb aigua calenta, aixi que hem anat a veure una font de aigua calenta que surt directament de sota terra a uns 90 graus, esclar que nosaltres ens hem banyat en una piscina on la barregen amb aigua freda per no quedar bullits.

Al nord de la ciutat de Chiang mai, uns 50 kilòmetres mes enllà d'ella, hi ha un centre d'aigües termals. Famós a totes les agencies de viatges, es organitzen viatges amb bus des del centre de la ciutat a aquest lloc, però nosaltres varem anar-hi amb les nostre motos ja que es mes divertit, no depenem de horaris i de ningú, aixi que varem emplenar el diposit de gasolina i a fer quilometres, que aixi amortitzem el lloguer de les motos.
Sankhampang hot springs es un parc on hi ha un sortidor de sota terra que mana aigua bullint a un 90 graus, un lloc que el visiten des de turistes locals a estrangers, com es tradició el preu de la entrada no es el mateix per tothom, un petit detall que ens irrita una mica, ja que et sens discriminat per ser falang, per sort en aquest cas la diferencia no era massa escandalosa.
Ens acostem a una taquilla vigilada per un guarda de seguretat adossada a una botiga que venen ous per coure'ls a la font d'aigua, entre altres productes com, aigua mineral fresca, tovallons per les mans un cop acabat el àpat a base de ous durs. Be paguem la entrada falang de 50 bats i en endinsem a l'interior, on el primer que trobem son botigues de records regentades per insistents venedores que no paren de cridar que els comprem alguna cosa. Nosaltres que ja estem acostumats a fer veure que sentim ploure davant d'aquest estímuls, continuem caminant fins que arribem a estar ben be dins del parc on veiem uns cuidats jardins on al mig hi ha una escultura una mica estranya on uns ous gegants surten de una font decorativa apagada.
Més endavant descobrim, un canal d'aigua que canalitza el sortidor de sota terra. Allà la gent hi posa els peus com si fos una especia de teràpia, que jo dubto de la seva efectivitat, però imitant als altres poso els meus peus en remull. No aguanto mes de 5 minuts amb les extremitats dintre l'aigua ja que esta molt calenta i em dono conta que tinc que anar pujant progressivament per el canal, com mes Munt mes calenta esta aixi que primer ens asseguem cap el final, i a mesura que ens hi acostumem anem pujant amunt.
Peró ràpid ens cansem de posar nomes els peus i en anem fins a la piscina de aigua calenta on ens fan pagar 50 bats més. Peró val la penja ja que hem arribat fins allà, aixi que paguem la entrada i ens canviem de roba en uns vestidors trets de una pel·lícula de terror per posar-nos a nadar dins de la piscina calenta graduada per una cascada artificial que mana aigua freda. Feia temps que no ens banyàvem en una piscina, per tan ens hi estem una bona estona ja que no sabem quant tornarem a fer un bany, fins que ens hi cansem.


En sortir de l'aigua em dono conta que la cadena de plata que porto al coll, s'he ma tornat negre! Però l'aigua tampoc estava tant bruta?? Com es lògic es degut alguna reacció dels minerals de l'aigua amb el material o algun fet paranormal que ningú sap...
Be ja tinc feina per quant tornem a la ciutat, buscar algun lloc per que em netegin el penjoll.

Un cop secs agafem la moto de nou, i sortim d'allà en direcció a Chiang mai de nou, el camí aquest cop es fa mes curt i fàcil, creuant de nou camps perduts entre les muntanyes que ofereixen un paisatge molt bonic, llastima que no faci gens de sol per poder fer un vídeo, però que hi farem no es pot tenir tot.