dimecres, 27 d’abril de 2011

Parc nacional Doi inthanon, 2a part

La continuació de la segona part a la visita al doi inthanon, la escrivim des de un petit poble de la costa a uns 200 kilòmetres de Bangkok, un poble situat península avall, com si anéssim direcció a phuket però sense arribar-hi ni molt menys. Be la historia de viatge i de com abandonem Chiang mai ja la explicaré que la feina se me acumula, però si no trobo internet es molt difícil fer alguna cosa. Anem a la historia que varem deixar a mitges.
















Desprès de la primera parada a un temple, arribem a la porta principal de parc natural, on allà un guarda ens para i ens fa pagar les pertinents entrades per nosaltres 2 i les 2 motos. Un cop a dintre la carretera segueix parc endins fins arribar a perdre'ns per corbes plenes de ombre i rectes on els arbres son tant grans que s'ajunten les fulles creant un túnel natural. En algunes pujades les tenim que agafar amb arrancada per poder arribar al final d'elles ja que son extremadament fortes, amb la primera marxa, que no utilitzem casi mai, arribem a pujar el final de elles però els dipòsits que eren plens de gasolina comencen a quedar secs, i poc a poc cada pujada es va fent mes pronunciada i no queda més remei que arribar fins on les motos ens puguin dur i des de allar utilitzar les cames.
Desprès de aconseguir arribar a les 2 stupes gegants creades en honor al rei, la meva moto, que no se exactament per que es queda sense benzina definitivament i es para tinguen que deixar-la aparcada en un canto de la entrada per continuar amb la moto d'en pau fins on ella digui prou. Aixi que abandonem la meva momentàniament una estona i continuem amb l'altre uns metres mes amunt fins que es queda parada també en mig del camí sense cap bon lloc per aparcar-la. Aixi que fem mitja volta i amb la força de la baixada tornem enrere fins on hem deixat la meva moto i les aparquem una al costat del altre quedant-nos tot tirats a mig tors per arribar al cim. Be alguna cosa farem per arribar-hi.
Comencem a caminar per la carretera casi deserta, on poques vegades veiem passar algun obrer que treballa en les obres de millora del ultim tram. Intentem para algun cotxe dels pocs que pugen per que ens portin, però molts passen de nosaltres i n'hi s'immuten, però quant ja portem una bona estona caminant un pik-up que puja a tota velocitat treu el morro per una corba, quant de cop i volta els 2 girem el cap i comencem a fer senyals per que pari, encara que sabem que es provable que no ens faci n'hi cas. Peró frena en sec i baixa el vidre de la finestreta per preguntar que volem, expliquem que no tenim la moto i el conductor amb un gest ens senyala el porta-carregas del cotxe.

Ja tenim com continuar el camí, a la part del darrere de un pick-up, be a casa esta totalment prohibit, però a Tailàndia es del més habitual. Aixi que saltem a la part del darrere i sense pagar n'hi un cèntim el conductor ens porti fins a dalt del cim. Quina sort la majoria dels que intentàvem parar, passaven de nosaltres sense immutar-se.

Un cop a dalt no veiem gaire cosa mes que un cartell que anuncia a l'alçada que ens trobem, i un observatori especial que esta vigilat per militars, un lloc inaccessible per nosaltres, però es allà on entren els nois que ens han pujat amb el cotxe, be suposo que deuen treballar allà. Nosaltres ens anem a veure la part oberta al turisme que no es res mes que un petit parc amb quatre botigues, un temple, un bar i una suposava preciosa vista que esta tapada per els núvols i no ens deixa altre alternativa que fer 4 fotos al lloc i buscar algú per que ens pugi baixar en cotxe.
Segons havíem vist per internet, des de tanta altura es podien veure unes vistes precioses, però el mal dia ennuvolat no deixava res a la vista, excepte un cel tapat. Desprès de veure que hi havia un petit aparcament per la gent que pujava amb cotxe, ens varem acostar a ell en busca de una bona persona que ens portes avall. Desprès de preguntar a una dona gran falang, que ens va dir que anaven plens, varem trobar una parella de tailandesos que conduïen un altre pik-up, un model molt habitual al país, i ells ens varen deixar pujar a la part del darrere per tornar a baixar fins on teníem les motos.
Un cop érem de nou a les motos varem veure les 2 gegants stupes construïdes en honor als reis i allà desprès de menjar un plat de noodels en el restaurant que hi havia al peu d'elles, les varem visitar de ple. Les dos stupes contenen al interior una imatge de buda tallada en pedra dins de una fresca sala on les parets son de marbre amb infinitat de detalls gravats en elles.

Un cop ja ho teníem tot vist amb la inèrcia de la baixada varem fer tot el camí fins arribar als peus de la muntanya on allà, en un sortidor de benzina privat varem emplenar el diposit a preu d'or amb la quantitat mínima per arribar a la benzinera més propera. Be ara tocava tot el camí de tornada i un cop estàvem baldats al gust house poca cosa mes varem fer que descansar i dormir d'ora. Fi de un dia atrafegat!

1 comentari:

Dolors/Enric ha dit...

Hola nois !!!Tota una odisea ,pro per les fotos segur que va valdre la pena....gracies