dijous, 21 d’abril de 2011

Parc nacional Doi inthanon, 1a part

Benvinguts al pic mes alt de tot el país sobre 2565 m sobre el nivell del mar,el Doi inthanon i a tot el seu parc natural de 1000 km2 al voltant d'ell. Es l'únic lloc de Tailàndia que arriba a gelar un cop l'any, i en el seu interior alberga 2 estupes gegants en honor al rei i la reina, i un observatori astrològic en el cap-d'amunt, on el cel es mes aprop que la terra.                                                               El parc obre de les 8 del mati fins a la tarda i la seva entrada per falangs es de 200 bats (4,58€) adults, 100 bats (2,29€) per nens, 40 bats (0,91€) per tailandesos, 30 bats (0,68€) per cotxe i 20 bats (0,45€) per motocicleta.  

A part de pujar per la pronunciada pendent fins al cim, el parc natural també compte amb 8 cascades i durant le mes de Febrer, els habitants del parc construeixen carros de fusta i organitzen una baixada de carretons per una de les pendents de la carretera de muntanya. A la falda del pic, hi viuen unes quantes famílies en cases que es dediquen a treballar per el parc i mantenir-l'ho en condicions optimes, unes d'elles per ampliar els seus ingressos a final de mes plante parades on venen de tot. Els típics pots de mel, figures, penjolls, menjar, amulets, records, postals, pòsters, dolços...


El nostre dia comença al guest house de Chiang mai, que poc a poc s'ha convertit en casa nostre, un esmorzar asseguts en la terrassa de fora i un cafè per començar el dia, mentre repassem sobre el mapa el camí a seguir per arribar al doi inthanon. Un cop ens empassem el ultim glop de cafè agafem les nostres motos i ens dirigim en direcció sud-oest de Chiang mai, on mica en mica les precioses casetes típiques de la ciutat es van convertint en naus industrials i edificis alts que ens assenyalen les afores de la ciutat. En una de les benzineres que trobem parem a emplenar els dipòsits de les motos i comprem aigua i alguna cosa freda de menjar per si mes endavant tenim gana.

Continuem una grossa carretera de 3 carrils que marxa de la ciutat, i en una estona ja veiem nomes que camps i casses aïllades mentre aguantem el vent a la cara sota un sol que de moment te pietat amb nosaltres. El camí es fa llarg. Entre la destinació a on ens dirigim s'ens creua un petit poble, en el que no veiem gaire res mes que cases petites, algun 7 eleven i un semàfor que ens fa aturar. I continuem conduint carretera fins que arribem a un trencant on un cartell assenyala el parc natural que estem buscant. Just desviant-nos per el trencant ens parem en un temple que veiem des de la carretera per descansar una estona i fer un glop d'aigua fresca sota unes ombre que projecten uns arbres.



Be ja que som allà, fem una visita en el temple de forma obligada on llencem quatre fotos i ens deixem refredar per la frescor que hi ha a l'interior, per continuar fent camí. Peró abans de sortir veiem que hi ha un petit santuari de caire xines o ens apropem per veure'l i continuem caminat fins a les nostres motos. Aquí teniu fotos de la primera parada del dia.

Continuara...