dissabte, 9 d’abril de 2011

Un peculiar caga-tió

Aquí també varen tenir un cagat-ió, un os que vivia en una cova situada en una muntanya de chiang rai, que menjava foc i cagava or. Qui el trobes ara... A tot arreu sempre han tingut les seves  histories mig realitat, mig mite, i casa nostre no es una excepció. Aixi que avui us explico una llegenda però sobre la ciutat de Chiang rai.


Temps era temps, quant les motocicletes, encara no existien i tothom recorria la zona a peu o sobre carros tirats per búfals d'aigua, la gent es dedicava a la producció d'arròs i poc exploraven les muntanyes de la zona. Peró un home que vivia de la fer carbó que venia per cuinar a les cases dels senyors adinerats de la zona, feia vida en el alt de un turó en mig del bosc, en una barraca on dormia i menjava el poc que podia comprar amb el que guanyava.
Per fer carbó, feia carboneres a la terra plenes de fusta, i les encenia de nit, juntament amb la foguera que feia davant la barraca per fer llum de nit i cuinar el menjar. Peró un dia es va començar a donar compte que algunes carboneres que ell havia encès de nit algú les havia destruït i desaparegut la fusta rugent. Ell sense trobar explicació va oblidar el tema i continuar el seu dia a dia treballant en el que millor s'havia fer. Aixi que a la nit següent, va encendre un altre cop les carboneres, abans de sopar i anar a dormir, pensant que no tornaria a succeir el que havia passat la nit abans, ell no trobava explicació a la destrucció de les carboneres i va pensar que era un misteri que mai sabria com molts dels que hi havia en aquella època.

L'endemà següent en llevar-se, i vestir-se, va sortir fora de la seva cabana, per dirigir-se al lloc de treball, les fumejants carboneres, però només en posar un peu fora de la seva casa feta de trocs, va veure com el cercle de pedres que hi havia davant, on ell encenia sempre el foc per cuinar, un cercle de pedres que evitava que es pogués propagar el foc descontrolada-ment, estava destruït, troncs mig cremats dispersats per els voltants, i un rastre de marques que marxaven bosc endins.

Ara si que no entenia res. Qui voldria robar res a un home que no te res a part de carbó. I perquè no havien intentat entrar a la casa, per que no tirar a terra la petita porta de fusta en busca de coses de mes valor? Era algú que nomes volia fer-l'hi la punyeta?
Ell sense pensar-ho dos cops va anar a veure les carboneres, i com era de esperar estaven destrossades, i la llenya en proces de carbó havia desaparegut. Tot emprenyat va tornar a baixar al poble amb el seu carro i les poques provisions de carbó que encara l'hi quedaven. Circulant per els carrerons de la ciutat un cop ja tenia venuda tota la carrega, va comprar menjar per tornar-sen cap a casa, a acabar el dia assegut davant el foc sopant i pensant en el estrany afer. Però un cop tenia tota la compra feta, la dona que venia el menjar l'hi va oferir una petita botella de whisky artesanal que havia fet durant feia temps.

Ell en arribar a casa, es va seure davant el foc que havia encès i es va posar a cuinar el menjar, mentre la carn es anava tornant de color cuita, va començar a veure una mica del whisky gratuït que l'hi havia donat la dona, tot fent temps per que s'ha acabes de coure el menjar. Un cop va haver sopat i la botella de whisky estava casi acabada es va asseure a contemplar que fosc que era el bosc de nit i que la seva foguera era la única llum que brillava en tanta negror. De cop i volta quant ja s'estava mig endormiscant, un animal va aparèixer enter els arbres, tot fent soroll i rogin, era un os, una especie d'os. 

Ell del soroll es va espantar de cop, i va desaparèixer tota la son que el mantenia adormit, de un salt es va posar de peu per contemplar el estrany animal. Era un os amb 5 ulls brillants com diamants a la cara i 4 orelles que avançava cap a ell amb cara de pocs amics, i com si tingues la panxa buida, i el pobre llenyataire fos el seu sopar. 
Peró un cop va arribar a la foguera que separava els dos, el os va agafar un pal de fusta amb la punta carbonitzada on d'ella sortia una flama encesa i se la va posar a la boca sense cap remordiment. En uns segons tot el pal flamejant baixava per la gola del misteriós animal, mentre el pobre llenyataire no donava crèdit al que estava veient amb els seus propis ulls. Peró ell no es va detindre sinó que va continuar engulin foc, carbó i fusta cap dins del se interior, fins que va fer mitja volta i va desaparèixer entre les bardisses i arbres bosc en dins.

El home enfereït de el que acabava de veure, fer mitja volta i comença a corre en direcció contraria bosc en dins on va passar la nit dormint tirat en un carrer de la petita població que ara es Chiang rai. Al mati següent amb tota la ressaca, i la pudor a alcohol que manava de la seva boca va començar a relatar la historia a tots els ciutadans, però pocs eren els que l'hi feien cas i els altres no l'escoltaven directament o l'hi feien mofa. I es que aquelles paraules eren difícils de creure de la boca de un bell borratxo.
Peró un cop va convèncer a un petit grup de homes, van començar una recerca per tota la muntanya en busca del anomenat animal, que mai varen trobar. Peró en una petita cova que es podia descobrir entre arrels d'arbre i fullaraca, varen trobar tot de fusta recremada en la entrada i restes de carbó, sobre unes petjades impreses al terra que semblaven de un os. Davant la impressionant troballa, amb la suor freda que els recorria la pell degut a la por de ser víctimes del animal, varen encendre una torxa i continuaren caminant fins a l'interior. Peró la sorpresa va ser en trobar una muntanya de pedres d'or, un or que s'amuntegava en un petit racó com si l'os l'agües cagat.


Aquell grup de homes miserables, que no tenien res a la vida sinó un feina en el que treien el just per menjar i viure, varen ser recompensats amb la riquesa que aquelles pedres d'or els varen proporcionar. I allò va ser la recompensa a donar un bot de confiança al pobre llenyataire en creure's la seva historia i ajudar-lo a explorar el lloc.

Be i aixi es va crear la llegenda del os que caga or, el lloc ara es pot visitar perfectament, on s'hi ha construït un temples on els monges donen fe de la historia, i es poden comprar records i figures del animal llegendari. Ara la figure de aquest animal es un amulet de la sort del mes apreciat. Simbolitza la prosperitat i el bon nivell econòmic de les persones que el compren. Una ajuda extra per a tots els negocis, comerços, i empreses. De fet hi ha molts homes de negocis de Malaisi, que passen per la ciutat expressament per comprar el amulet, ja que a malaisi es creu molt aquesta historia encara que hagi passat en terres tailandeses.