Quina guerra, si passes per els carrers principals estas mort! Be es a dir mullat, ja que la guerra es de aigua, però ningú te escapatòria, ni tan sols els policies que avui al mig de carrer han començat a ballar amb la music que sonava per els altaveus del escenari que han muntat a la plaça principal, mentre la gent els llençava aigua. Hi ha sortidors per tot arreu i la gent va armada amb galledes i pistoles d'aigua.
Songkran es la festa de l'aigua a Tailàndia, i aixo et dona literalment el dret de mullar a tothom que et vingui de gust sense que ningú et pugui dir res, si no vols aigua quedat a casa per que trepitjar el carrer representa que estas disposat a quedar moll. Per fer la festa mes animada, a la plaça que hi ha en la part est dels canals que rodegen la ciutat creant un quadrat, s'hi ha muntat un escenari, amb musica, shows, sortidors de aigua que no paren de manar el liquid elemental i tot de gent qua balla al so de la musica, mentre des de un podi més elevat animadors de la festa no paren de ruixar a la gent del centre.
La continuació de la segona part a la visita al doi inthanon, la escrivim des de un petit poble de la costa a uns 200 kilòmetres de Bangkok, un poble situat península avall, com si anéssim direcció a phuket però sense arribar-hi ni molt menys. Be la historia de viatge i de com abandonem Chiang mai ja la explicaré que la feina se me acumula, però si no trobo internet es molt difícil fer alguna cosa. Anem a la historia que varem deixar a mitges.
Benvinguts al pic mes alt de tot el país sobre 2565 m sobre el nivell del mar,el Doi inthanon i a tot el seu parc natural de 1000 km2 al voltant d'ell. Es l'únic lloc de Tailàndia que arriba a gelar un cop l'any, i en el seu interior alberga 2 estupes gegants en honor al rei i la reina, i un observatori astrològic en el cap-d'amunt, on el cel es mes aprop que la terra. El parc obre de les 8 del mati fins a la tarda i la seva entrada per falangs es de 200 bats (4,58€) adults, 100 bats (2,29€) per nens, 40 bats (0,91€) per tailandesos, 30 bats (0,68€) per cotxe i 20 bats (0,45€) per motocicleta. 
Aquí també varen tenir un cagat-ió, un os que vivia en una cova situada en una muntanya de chiang rai, que menjava foc i cagava or. Qui el trobes ara... A tot arreu sempre han tingut les seves histories mig realitat, mig mite, i casa nostre no es una excepció. Aixi que avui us explico una llegenda però sobre la ciutat de Chiang rai.
Dons ja en son 150. 150 entrades explicant aquest llarg viatge que no voldríem que mai s'ha acabes, però com tot te un final, encara que llunyà, però que ja el podem veure en el horitzó. Sembla que era ahir quant sortim de l'aeroport del prat, però aixo va ser el 30 de juny del 2010, es a dir fa 9 mesos i poc.
