Bon viatge, per dir alguna cosa...

Un nou dia de viatges amb preses començava de nou. Un mati amb les maletes preparades de la nit anterior, i un esmorzar ràpid ens emplenaria la panxa per pujar a un interminable autocar de moltes hores.

Com be descriu el títol, avui posàvem rumb a Chiang mai, la preciosa, barata, i habitable capital de nord, no es col·lapsada com Bangkok, les aceres no estan plenes de vianants que caminen de un lloc a l'altre en un embus que els fa respecte els seu tron de pas a la vorera que els aïlla dels cotxes que també avancen a velocitat de tortuga, unes vies col·lapsades com si fossin les benes de un cansat gegant on la circulació flueix lentament.

Pròxima parada Khon Kaen

Els dies de espera a Vientian s'avien acabat, ara tocava entrar de nou a Tailàndia per la part del nord. Tocava escollir destinació, i les opcions mes encertades eren 3, les tres ciutats mes grosses de la part de Isan, però escollir una de elles tenia que anar en acord depenent del que féssim desprès. Nong Khai, Udon Thani, o Khon Kaen, com heu pogut llegir per el títol ja sabeu quina hem triat.

Per fi tenim el visat per tornar a entrar al país

Els 2 dies de espera a la capital per fi acaben, i sota el sol de cau sobre la cua de persones que esperen davant del consolat tailandès per obtenir el visat, ens trobem nosaltres coberts per un paraigües que feia temps que no utilitzava jo. El dia de entrega dels papers de sol·licitació del document va ser dolent, però el de recollida era pitjor. Avui no ens teníem que haver aixecat massa aviat, només el suficient per arribar a les 12 del mig dia per començar a fer cua, encara que no comences el torn de recollida fins una hora mes tard.

Dies de espera per un visat nou

Que maco es Vang Vieng pero la nostra visita llampec en torna de nou a la capital i allà procurem obtenir un visat nou per entrar a Tailàndia. Laos te el seu encant, però visitar el país menys desenvolupat del sud est asiàtic comporta les seves conseqüències, com la manca de caixers automàtics, falta de interent excepte llocs de la capital, carreteres semi-asfaltades, i horaris de autobús que condicionen molt al viatger que no te una planificació al viatge com nosaltres.

Fotos de Vang Vieng

2 dies de Vang Vieng

Un cop ja teníem la petita capital vista varem decidir arribar-nos a Vang Vieng, una població que reb mes turistes que Vientiane ja que es troba situada en un paratge natural al costat de un riu on s'organitzen diferents activitats aquàtiques, sobretot el tubing, que consisteix en baixar per el riu seguint la corrent de l'aigua amb càmeres de tractor velles arreglades i inflades.   

La música que triunfa a Tailàndia

Visitem Vientiane mentre busquem preus per Vang Vieng

Empacada de la ciutat al mateix dia que arribem i el dia següent continuem amb buscant la ambaixada tailandesa per fer el visat que utilitzarem per tornar de nou a Tailàndia, tot preguntant a la parada de bus preus dels tiquets que porten a la ciutat mes situada al nord, Vang Vieng, i de camí ens trobem un petit centre comercial on parem a fer una ullada mentre convertim els preus de kips a euros i a bats per comparar-los amb Tailàndia.

De camí a la capital de Laos

Vientiane: Aquí venim. 

Des de les 4000 illes decidim marxar en direcció a la capital sense fer una de les parades que teníem planejades per el mig. Un dels llocs que aviem pensat de para es Savanakhe, una ciutat propera a la frontera tailandesa i una de les destacades de la nostra particular guia. Peró en un intent de estalviar calers varem decidir passar per alt la anomenada població i amb un bus nocturn estalviant una nit de hotel i anar directament a la capital.

Pedalant per 4000 illes

"Don det" i "Don khon"

Si si "Don khon" no "Donky kong", les 2 illes situades més al sud, més caloroses, més enfocades de cara al turisme però més boniques que la seva germana gran. Es te que anar amb compte si es viatge a aquesta zona ja que els 2 noms les illes son molt iguals. La illa mes grossa es "Don khong" i la mes al sud i més petita es "Don khon", sense "g" al final.

4000 illes, i 25 kilòmetres amb bicicleta

Des de Pakse ja ja estàvem pendents de la destinació del sud, les populars 4000 illes, Laos no te mar però si el poderós riu Mekong, i en el punt on delimita amb la frontera cambotjana per el sud, allà se eixample i es creen uns immensos bancs de sorra que s'han acabat convertint amb illes dins del mateix riu, varies d'elles habitades, amb guest house per allotjar-s'hi, restaurants, platges i tot tipus de serveis excepte caixers automàtics.