La entrada es de 20 bats (0,50euros), i es que aquí Tailàndia tot és molt barat però res és gratis. Ja dins hem vorejat el llac per una carretera a tocar de l'aigua on no perds de vista les espectaculars vistes, creuant camps de arros per la meitat, i es que la veritat val la pena pagar per entrar-hi. Hi ha una munt d'activitats per els turistes però els preus son clarament cars, des de fer rutes amb quad, pesca, passeig amb barca, ruta amb 4x4, circuits amb bicicleta... Com que els preus ens han fet desistir hem continuat amb la nostra moto voltejant-lo, desprès de fer 4 fotos i la ultima vista hem abandonat la zona un altre cop per la carretera on havíem vingut.
Hem continuat cap a l'estació d'autobusos per informar-nos dels horaris per anar a Pai, el petit poble del nord-oest. Els busos de línia regular surten cada hora, a les 7,8,9,10, amb una durada de 3,5 hores aprox. a un preu de 150 bats (3,77 euros). En pocs dies i esperant que faci mes bon temps per allà, ja que la predicció meteorològica de google anuncia mal temps, posarem rumb a la nostra nova destinació. Primer vam parlar de anar a Mae hon son, però desprès ens hem adonat de que potser seria millor visitar Pai i desprès des de allà anar a l'altre poble.
Un cop a l'hotel i aprofitant el bon sol que feia me enfilat al terrat per la escala de incendis i he fet algunes foto de les vistes de la ciutat, i es que quant he vist aquell sol no me ne pogut estar. Aquí les teniu.
1 comentari:
Bona tarda!!!
locussss!!! Sóc en mallor! ara t'escric des del parc que eh estat un mes, una mica liat, (però tot molt bé) i feia temps que no visitava el blog. M'alegro que tot us vagi molt bé i aprofiteu-ho que perlant del visat i de papers, veig que gairebé us han pasat la meitat de les aventures i aviat tornareu cap a casa, k sis mesos pasen rapid. Pues aixó a disfrutar-ho i a veure mon, el sud, eren unes illes de puta mare, però cap aquí al nord les muntanyes i els temples també estan guais i d'aventures no en falten enlloc, sort i no us perdeu amb la guia màgica que teniu.
Salut i records per l'Enric i en Pau.
Fins aviat. craks!
Publica un comentari a l'entrada