El llac natural més gros de la província

Si l'altre vegada vam estar a Phayao el llac artificial més gros de Tailàndia, avui hem estat al llac natural mes gros de Tailàndia. Dons si avui jo l'Enric ja me trobo molt mes be del petit refredat que vaig agafar, per això ens hem dirigit cap a un llac natural a 8 km de Chiang mai cap al nord, seguint la autovia 121 que surt de la ciutat. Es tracta de un parc nacional a la falda de la muntanya, on hi ha un gran llac natural i quasi-be un poble dins mateix. Desprès de fer una visita primer a un petit estany que hi havia molt més abans, ens hem endinsat per un camí de terra amb la nostra scooter on desprès de passar per tot de bots, forats, cases perdudes bosc endins i creuar un rierol hem arribat al parc natural.

La entrada es de 20 bats (0,50euros), i es que aquí Tailàndia tot és molt barat però res és gratis. Ja dins hem vorejat el llac per una carretera a tocar de l'aigua on no perds de vista les espectaculars vistes, creuant camps de arros per la meitat, i es que la veritat val la pena pagar per entrar-hi. Hi ha una munt d'activitats per els turistes però els preus son clarament cars, des de fer rutes amb quad, pesca, passeig amb barca, ruta amb 4x4, circuits amb bicicleta... Com que els preus ens han fet desistir hem continuat amb la nostra moto voltejant-lo, desprès de fer 4 fotos i la ultima vista hem abandonat la zona un altre cop per la carretera on havíem vingut.

Hem continuat cap a l'estació d'autobusos per informar-nos dels horaris per anar a Pai, el petit poble del nord-oest. Els busos de línia regular surten cada hora, a les 7,8,9,10, amb una durada de 3,5 hores aprox. a un preu de 150 bats (3,77 euros). En pocs dies i esperant que faci mes bon temps per allà, ja que la predicció meteorològica de google anuncia mal temps, posarem rumb a la nostra nova destinació. Primer vam parlar de anar a Mae hon son, però desprès ens hem adonat de que potser seria millor visitar Pai i desprès des de allà anar a l'altre poble.

Un cop a l'hotel i aprofitant el bon sol que feia me enfilat al terrat per la escala de incendis i he fet algunes foto de les vistes de la ciutat, i es que quant he vist aquell sol no me ne pogut estar. Aquí les teniu.