Stop a Phayao de camí a Chiang rai

Decidim continuar la nostra ruta cap el nord ja que Chiang mai ja la tenim prou vista. De camí cap a la nostra nova destinació, des de la estació d'autobús fem una parada a Phayao, on ens hi estem 2 dies. És una ciutat situada en la vall del riu Ing, i amb el llac artificial més gran de tot el país. La duració del viatge amb un autocar de tercera classe sense aire condicionant, n'hi portes tampoc, a pas de tortuga, ha durat 4 interminables hores.

Un cop a Phayao hem trobat una habitació a preu assequible. El que ens ha costat mes es llogar una moto per que com que aquí no hi han estrangers, nomes hi han concessionaris de venta i no de lloguer.

Desprès de una dutxa, descansar una estona i relaxar-nos vam anar a un bar que hi havia obert al poble per fer una cervesa i beure una mica la zona. Tot fent la cervesa vam conèixer a un noi tailandès que es dedicava a tatuar amb el mètode de bambú, i desprès de parlar amb ell una estona ens va invitar a anar a casa seva per veure com ho feia i les fotos dels que ja havia fet.

Al dia següent, i com l´hi aviem promès vam anar a casa seva on es dedicava a tatuar. Allà ens va oferir unes cerveses i ens hi vam estar una estona coneixent tota la seva família i amics.
Allà hi havia una noia molt simpàtica fent-se un tatuatge, i que desprès de parlar amb ella una bona estona per que tenia un molt bon angles a diferencia dels altres, ens va invitar a anar a casa de la seva família a sopar. Al principi no ho volíem anar però desprès de insistir-hi molt vam acceptar.

La Lonley planet un cop mes ens va guiar cap a un temple que hi ha dalt de una muntanya en la que hi vam arribar desprès de conduir una bona estona per una carretera estreta i plena de corbes.

Ja el vespre teníem el compromís de anar a sopar a casa de la noia en la que prèviament aviem quedat abans a casa del tatuador. Ella ja s'havia acabat el tatuatge de la cama on s'havia fet un gat.

Un cop a a casa seva, vam veure la seva família que ens va oferir menjar, on tots parlaven en tailandès excepte ella i ens traduïa tot el que deien. Quan ens van veure es van posar molt contents tot explicant-nos que érem els primers falanges que havien anat a casa seva. El cap de la família ens regala uns penjolls, com una especie de moneda amb un buda dibuixat i ens diu que portara sort i salud. Desprès de donar-los les gracies repetides vegades en Pau i jo vam tornar a l'hotel cap a dormir que l'endemà posariem rumb a Chiang rai