Dons si ahir sense passaport, nomes amb el D.N.I. vam creuar la frontera entre Myanmar i Tailàndia. Desprès de revisar-nos vaires vegades i sota la mirada de un policia de frontera del nou país al final ens van deixar passar, desprès de pagar els 500 bats per el visat de un dia.
Desprès de convença la policia per que ens deixes passar sense passaport, vam anar a visitar els temples de la ciutat de l'altre país. Tachileik, una ciutat bastant turística on els ganxos per dur-nos a voltar per els temples i els venedors ambulants de tabac que a Birmània no esta prohibida la venta al carrer, son molt pesats. I es que ja es veu que el país es molt mes pobre que Tailàndia i la població musulmana abunda mes.
La nostra opinió personalment es que perd el encant que te Tailàndia justament al creuar la frontera. I es que la gent ja es veu molt mes deixada i mes pobre amb un ambient molt diferent, els venedors molt pesats per que els hi compris alguna cosa no paren de molestar-te. Esta be per un dia de visita però no per quedar-se'hi mes, a no ser que es visitin zones de les afores.
Desprès de tornar al mercat i fer unes voltes admirant els varats preus i fer alguna compra, vam asseure'ns un rato a fer un cafè en el mateix mercat i desprès vam tornar a creuar la frontera cap a Maesai on vam descansar una estona i vam agafar un saturat taxi de gent cap a l'estació de autobusos que ens duria a Chiang rai de nou.
Peró el dia va començar molt abans aixecant-nos molt aviat i fent un cafè per per despertar-nos be. Vam sortir de l'hotel direcció l'estació d'autobús de Chiang rai per agafar el que ens portaria fins a Mae Sai. Desprès de passar per diversos controls policials de carretera, i 1 hora i mitja de trajecte vam arribar a la nostra destinació.
Mae sai és la ciutat que toca frontera amb Myanmar encara dins de Tailàndia. Amb una població de 21816 habitants, a primera vista semble poc mes que un mercat en el carrer principal, però es un bon punt de partida per descobrir el triangle d'or. Degut als ocasionals enfrontaments entre els governs dels 2 països, de vegades la frontera es tenca quedant-te aïllat en un país o l'altre.
Desprès de tornar al mercat i fer unes voltes admirant els varats preus i fer alguna compra, vam asseure'ns un rato a fer un cafè en el mateix mercat i desprès vam tornar a creuar la frontera cap a Maesai on vam descansar una estona i vam agafar un saturat taxi de gent cap a l'estació de autobusos que ens duria a Chiang rai de nou.
Un cop ja al hotel la mandra i el agotament no ens van deixar fer el blog i es que la veritat estàvem molt cansats i perquè no dir-ho la meva esquena m'estava matant. Es però que us agradin les fotos amb la nostra nova càmera que encara tenim que agafar-li la talla.
2 comentaris:
Holaaaa!!!! Acabu d'empapar-me del blog que feia temps que no el mirava i la veritat és que em feu una envejaaaa...i em moru de ganes que arribi el desembre per viatjar a l'altre costat del món i passar uns dies amb vosaltres.
A veure....he llegit que el friend Pascal us va recomenar una ruta per Malaisia, Singapur, Indonesia, Bali....ejem espero que aquesta ruta us la reserveu per quan vinguem o si més no ens trobem alla al desembre....xq perfavorrrr em moruuu de les ganes de passar el Nadal a Baliiiii!!!! ;D Un peto enorme els dos i una abraçada!!
aleeee a disfrutar!!!!!
Alba
Ey ola com magrada que algu deixi algun comentrai aixi beig que no escric per res,com aminim algu ens llegeix jajaja.
La veritat es que no se si hi anirem ho no, per que he estat contant els preus i la cosa sestira mes. Allà no es tan varat com aqui pero no se que farem ncara tenim que dicidir. La veritat es que a mi m'agradaria anar-hi per que ha de ser molt guapo. Quien save...??? jajaja
Weno de moment aquesta semana em de anar a l'oficina de immigració per prolongar el visat un mes més i despres de que pasi aquet mes hem de abandonar el pais per aire a un altre uns dies i despres tornar a entrar. I ja tenim billet a Kuala Lumpur que ens van fer c omprar ja des de casa avans de comensar el viatge.
WEno noia un peto per tots dewww
Publica un comentari a l'entrada