Primers dies de Chiang rai i primera visita al metge

Dons si la primera visita al metge, desprès de que jo l'Enric caigues per unes escales de un temple que hi ha en una gruta en mig de la muntanya(No us preocupeu, estic be).

Peró comencem per el principi. Des de l'estació de autobusos de Phayao desprès de haver esmorzat vam agafar el autobús que ens portaria cap a Chiang rai la 2a ciutat mes grossa del nord.

Aquesta ciutat amb la seva pròpia província amb el mateix nom, és la zona mes al nord de Tailàndia on delimita amb Myanmar i Laos. Te una extensió de 11,678 kilòmetres quadrats dels quals 68% és muntanya i 32% vall. La seva capital és una ciutat mes antiga encara que Chiang mai, i esta situada a 183Km de ella, més verge, més genuïna, i més en endinsada en les muntanyes del nord.
Nomes de arribar a la estació de autobusos de Chiang rai ens vam posar a buscar un hotel o guest house amb la ajuda de la lonley planet, i no ens va costar gaire de trobar un a bon preu. Com que ja era tard vam posar-nos a descansar del trajecte i el dia no va donar per mes.

El segon dia va ser el dia critic. Fins ara tot ens havia anat molt be, i no havíem tingut cap problema, però el dia que ens esperava no seria gens bo. Desprès de aixecar-nos vam anar a un mercat que hi ha uns carres mes enllà del nostre hotel a esmorzar.

Mentre menjàvem vam fullejar la lonley per que ens digues on podríem anar. Primer vam visitar el temple blanc, que és una impressionant estructura tota del mateix color, que esta en obres de restauració ara mateix, però que no ens vam estar de fer fotografies amb un espectacular sol, encara que hi haguessin andamis i material de obre per mig. Aquí teniu algunes fotos tretes del google, i si continueu llegint entendreu per que no pengem les que havíem fet nosaltres.

Desprès de aquest temple, vam visitar un altre que hi ha muntanya amunt conduint la nostre moto de lloguer uns 20 minuts per una carretera de corbes. En arribar a la esplanada del temple vam aparcar la moto hi des de allà es veia uns budes esculpits a la mateixa roca de la muntanya i unes escales que s'endinsaven a la roca. Començarem a pujar per les escales i veiem la entrada de una gruta on entrem, i hi ha un gran buda, desprès de caminar una estona per la cova amb amb regalims de aigua per les parets i un terra ple de molsa i fang. Fem unes fotos a la sala grossa i ens entornen per el mateix lliscant camí. En Pau que anava davant meu va estar apunt de caure dos cops desprès de fer una patinada sobre el maleit terra, i jo intentava anar amb molt de compte de no caure. Quant ja sortíem en les ultimes escales, que son les mes pronunciades, jo vaig patinar i vaig caure 3 escalons picant amb tota la esquena i els colzes. La veritat es que ara men ric però en aquell moment me feia molt de mal.

Desprès de estirar-me un moment i patir un rato amb l'esquena sagnant i els colzem, vam anar a la clínica que hi ha a l'entrada de la ciutat i allà molt amablement a l'infermeria me van netejar les ferides amb aigua oxigenada i iodo. Tot esperant per la visita del metge, a la sala de espera, en Pau tenia a la butxaca la càmera de fotos que la va treure per mirar-les mentre jo impacientment esperava que me visitessin.
Un cop vistes les fotos va deixar la càmera sobre el seient i en aquell moment van cridar des de la consulta "Mr. Enric??", de un bot vaig saltar de la cadira i entrar a la consulta i en Pau va fer el mateix deixant-se la càmera al seient. Un doctor molt educat i amb un angles molt millor que el meu, em va revisar i explicar que no tenia res greu que nomes em feia mal el cop i que les ferides amb iodo i aigua oxigenada aviat sem curarien.
Desprès de que les infermeres me tornessin a netejar la ferida i ell em receptes un antiinflamatori i analgèsic vaig passar per caixa a pagar. I es que Tailàndia no te seguretat social, com molts altres països segueix el exemple de EE UU.
La broma em va costar 700 bats (17euros) i a en pau la pèrdua de la càmera que a mi me havia costat 200 euros al Pc city de Girona i, 60 euros mes la memory card de 16Gb que havia comprat a Andorra.

Be aquest mati desprès de passar una no molt bona nit degut al mal de l'esquena, ens hem aixecat i anat al "Big C shooping mall" a comprar una càmera de fotos nova i una memory card. Ara editem el blog des del nostre hotel en un avorrit dia de pluja provant el nou joguet electrònic.