Aigües termals enmig de jungla i temples

Que desprès de perdrat, per una carretera que no surt ni a la lonley planet, mal asfaltada, enmig de la muntanya, seguint uns cartells mig esborrats per el sol i la pluja i les indicacions de la gent que amb prou feines no parla angles, i creure't que tas perdut de veritat i que de cop i volta et trobis un spa al a la vora de un temple, no te preu.

Dons si, abans que seguir la nostra fidel lonley planet (que mai ens ha fallat, tot es te que dir), vam seguir les indicacions de la noia del nostre guest house. I es que ella el dia abans, ens havia explicat amb un mapa, que podíem anar a veure un poble enmig de la muntanya on hi havia unes aigües termals, un temple, una botiga de queviures i poques coses més.

Al dia següent i fen el promès vam anar a esmorzar alguna cosa en el restaurant de tailandesos on jo i en Pau érem els únics falangs. Peró no es problema per que ja ens hi estem acostumant, a menjar en aquest llocs, es varat i el menjar esta bo.
Vam començar a seguir la carretera que s'endinsava vall endins, amb la nostra moto de lloguer, que li estem fent mes quilometres que al meu cotxe. Travessant inacabables camps de arros on no es veia res mes apart de una muntanya al final arribarem a un poble a la falda de la mateixa on varem preguntar com podrirem arribar a els "hot springs" o aigües termals dit en català.

Desprès de comparar les indicacions que ens avien dit varis residents locals, ja que molts cops no entenen el que els hi preguntes i et donen la resposta incorrecta, vam decidir tirar per una altre carretera que aquella era la complicada. Forats al terra, trossos inundats, i zones on en comptes de asfalt hi havia fang, era la dinàmica del el camí cap el nostre petit balneari en mitat del cor de la muntanya.

Quan ja pensàvem que ens havíem perdut de veritat vam arribar a un poble on els nens jugaven a pescar serps venenoses descalços, i els grans seien a les portes de les seves cases posant cara de espantats en veure 2 falangs.

Trobar el petit spa no ens va se difícil ja que no hi havia gaire on buscar. Desprès de creuar la tanca i el cartell que posava spa ens vam adonar que mes aviat era una piscina amb aigua calenta i un petits safaretjos on l'aigua bullia i es venien ous de gallina i d'ocell per bullir, amb una cistella en una caseta de gelats. La entrada valia 30 bats (0,75 euros), i donava dret a posar els peus en remull en una bassa de aigua calenta i banyar-se a la piscina.

En acabat vam fer mitja volat a la mateixa carretera, i començarem el camí de tornada sense saber que encara parari-em a varis llocs. Desprès de superar el repte de la carretera de baixada de la muntanya i arribar al poble que hi havia als peus, vam seguir per on aviem vingut, però dec cop i volta es va posar a ploure i vam esperar que pares en un lloc on cuidaven elefants per anar a passejar turistes, però el preu per mitja hora de passeig no ens va agradar i es que ens demanaven 300 bats(7,5euros) la passejada. A casa no seria car però per Tailàndia ho és. Com que fer fotos es gratis, ens hi vam recrear una estona.

En parar de ploure continuarem per la carretera fins arribar al lloc on me feia mes fàstic de tots, i es que en Pau es va encapritxar de veure un lloc on hi mantenien serps que havien cassat en el riu. A part de vendre records, begudes fresques, i snacks, tenien en gabies serps de diferents tipus, que ells mateixos avien cassat en el riu, i que les agafaven com si fossin animals de companyia normals i corrents. Per sort la camera nova te un bon zoom i de lluny les vaig poder fotografiar. A la paret hi havien fotos de turistes que se les penjaven al coll com una atracció mes de la zona.

Ja cansats, espantant els gossos i gallines que es passejaven per la carretera com si estiguen en el pati de casa, vam continuar el camí cap a la civilització, direcció Chiang rai, però abans ens vam aturar en dos temples mes.

Un es veia des de la carretera i es tenia que arribar fins a ell a traves de unes escales llargussimes que semblaven que no acaben-sin mai, que s'endinsaven bosc amunt. Peró la curiositat vam poder mes que el nostre agotament i sense pensar-nos ho 2 vegades, les vam pujar de 2 en 2. En arribar a dalt, les vistes precioses que es veien des de la carretera no ens havien enganyat, hi es que hi havia un preciós temple que no sabem si estava tancat però nosaltres per una petita porta de la reixa hi vam entrar a fer unes quantes fotos aprofitant la bona llum que ens proporcionava el sol.

El segon, era una cova que hi havia a la mateixa carretera, on dalt de tot hi podíem veure uns quants budes daurats com no, i un munt de gats que en veure'ns no es van immutar, i van continuar dormint. Era una cova preciosa, amb mes bon accés que la que jo vaig caure d'esquena, plena de goteres, budes, ofrenes, varetes de incens i espelmes cremant. Aquí la nova camera no va tenir descans.

Ara si ja el dia no donava per mes, i ens vam decidir continuar fins a l'hotel, on desprès de intentar descansar una estona sense dormir-nos, vam anar a menjar alguna cosa en el mercat nocturn de Chiang rai. El menú era gambe arrebossades, petxines, peixet fregit i llagostins al vapor. En definitiva que "ens vam posar les botes" de marisc per 270 bats (6,75 euros), i això que el mar esta lluny. Dia rodo.