dilluns, 27 de juny de 2011

Torno a estar a casa

Ja tornem a estar a casa. Els dies de voltar en moto per carreteres de senyals indesxifrables han passat, i el retrobament amb la gent que havíem deixat enrere ara farà ja un any, ja ha passat. Ens tronem a sentir atrapats en una societat manipulada per els polítics que ens fan ballar al so que ells volen, però sorprès al veure miler de manifestant indignats que han sortit al carrer per fer-se escoltar.


Ens hem retrobat amb els gustos que havíem oblidat del menjar de casa, i el poc fred del primer més ara ja s'ha convertit en una calor semblant al dels països tropicals però sense tanta humitat. Els horaris, el comportament de la gent, i la programació de la vida local fa que sempre sàpigues quin dia és, cosa que allà era impossible. Allà no es dilluns ni dimarts ni tan-sols dissabte, allà cada dia es un dia nou a sobreviure i si al final del dia ha anat be ja pots estar content. Gaudeix del que queda i demà serà un altre dia. Es viu sense horaris ni dies de la setmana.
Ara toca passar el estiu a qui casa el millor possible amb la família i els amics, anar a la platja on mentre em tombo a la sorra mirant el mar recordaré les platges de koh Chang i els seus viatges amb kayac als illots deshabitats del davant, les visites amb Rafa Roca a les cascades del interior, els plats variats però sempre acompanyats d'arròs, les festes a la platja, la cervesa "Chang", les partides de billar que emplenaven les poques tardes de avorriment, els venedors ambulants de menjar, els 7 eleve per tot arreu, els moto taxis de guàrdia bevent asseguts a qualsevol lloc....
Espero poder anar fent entrades al blog abans que se m'ha acabin les idees i puguem tornar a marxar.
Feu el que feu, sigueu on sigueu, que tingueu un bon estiu tots!