Voltant per hua hin

Aquesta es la continuació de les entrades que es varen anar quedant perdudes en el ordinador desprès de que la connexió a internet marxes i ens quedàvem sense poder explicar el dia a dia nostres. Per tant ara les publico per que estigui el dia el blog i el poguí deixar finalitzat.

Els carrers del poble son bastant iguals a qualsevol ciutat del país. La similitud dels carrers amb un eix principal com a carretera que creua la ciutat, i les 2 parts a banda i banda de la mateixa, és un patró que es repeteix en moltes localitats. La banda del poble que toca al mar, es la ocupada per els turistes, i la banda que de l'interior, conserva les característiques de un petit poble habitat per locals, amb els seus mercats, carrerons plens de negocis xinesos, i moto-taxistes asseguts en els voltants de les voreres esperant caçar algun client.

 La part turística, habitada per falangs, es una zona governada urbanística-ment per un luxós hotel de dimensions brutals que domina el lloc, com si aquell tros estigues construït a partir del hotel que acapara una part de la platja del poble. Al voltant del edifici de formigo alt amb amplis jardins que l'envolten, hi han les petites cases i carrers recargolats que s'adapten al contorn del hotel. A la banda dreta, posant-nos de cara al mar, hi ha habitatges deplorables de la gent que viu allà, i la part esquerra, es dominada per les petites casetes que estan construïdes sobre el mar amb palots de fusta, algunes convertides en guest house i d'altres en petits negocis de dubtosa rendibilitat.


Una part just davant del carrer que dona al majestuós hotel, es el lloc més turístic, amb bars, restaurants, sastres hindús, i tot de botigues que dominen perfectament el angles per abastir tots els turistes, que amb camises descordades i recremats per el sol es passegen amunt i avall, buscant un banyador de la seva talla per poder anar a fer una volta per la platja amagada d'arrere els edificis.

Un cop tenim els carrers principals de la ciutat vistos, lloguem unes motos per 150 bats el dia i abandonem les carrerons petits per sortir a explorar el lloc península en dins. Res de continuar vorejant el mar, nosaltres sortíem en direcció l'interior on la presencia de falangs va disminuint i nomes es veuen locals que porten la mateixa vida que fa anys i anys. Els temples continuen sent escombrats per monges vestits amb les seves teles taronges amb una parsimònia envejable, les connexions a internet allà son desconegudes i la musica comercial que sona en els pubs al voltant del mar, aquí es musica espiritual relaxant.

De camí en la nostra expedició interna de la zona trobem un ambiciós projecte de mercat flotant que encara esta en obres però que ja esta anunciat en els cartells. Conduits per la curiositat i la confusió ens hi acostem a veure que hi ha de cert en els cartells que hem deixat enrere. Només en arribar ens adonem que efectivament esta en obres i ja que hi som allà fem unes fotos i continuem el camí per explorar més aquell canto desconegut per els turistes.

Un cop perduts per les petites carreteres del interior trobem la entrada de un temple d'alt de una muntanya que accedim per poder veure'l i des d'allà contemplar les vistes que ens ofereix. Tant de la part interior explicada abans com de la part de la costa on sortejant edificis alts amb l'objectiu de la càmera aconsegueixo fer una foto del mar.

Un cop cansats de estar a tanta altura, baixem amb la moto apagada del lloc per no gastar benzina i ens acostem de nou al poble per asseure'ns a veure una cervesa i menjar alguna cosa tot esperant que acavi el dia. Ja queda menys per tornar a casa.