dilluns, 30 de maig de 2011

Records dels últims dies de viatge


Mentre repasso les fotos de la càmera, i penjo els arxius a internet, recordo els últims moments que passàvem en aquell viatge difícil de repetir però no impossible. Reconec que cada cop em costa més acabar un blog que es mereix un bon final explicant tots els detalls, però la nostàlgia d'aquells dies afoga les poques ganes de acabar aixo. Com m'agradaria tornar a marxar de nou, visitar una altre part de mon, però econòmicament el viatge es inviable, com a mínim fins ara. Be deixem-nos de rotllos i aquí us explico una de les ultimes visites per la ciutat de Hua Hin i els seus voltants.




El temple del monos! Els monos son uns animals que sempre hem anat robant per les diferents regions del país, però aquest temple esta ple d'aquest animals, que es passegen per tot el lloc sense por de les visites i grups de gent que pugen amb autocar fins a un turó on esta instal·lat aquest santuari. Per una part temple de budisme tailandès i una altre zona per els budistes xinesos.
 Surti'm del poble, en direcció sud, on desprès de creuar la vil·la, a les afores trobem una carretera que es desvia de la de doble carril o general. Voltada de edificis en construcció i reparacions a la mateixa seguim fins arribar a uns aïllats ressorts que ens donen la esquena, i  comencen tot un mercat de peix i d'altres coses en un territori on els falangs son desconeguts. El trafic és lent i poc a poc avancem entre peixaters que surten amb el ganivet a la ma i davantal de goma, un cop sortegem el difícil camí i pugem la pronunciada pujada arribem al lloc desitjat.



El lloc com ja us havia dit abans esta ple de micos que no paren de passejar i voltar al seu aire per el lloc, pujant-se per sobre dels cotxes i llençant es cascos que la gent deixa sobre els retrovisors de les motos. Jo per si de cas guardo el meu dintre que no bull que me'l facin pagar com s'hi fos nou. Una de les parts del sagrat lloc, apart de les botigues de subvenir es el temple xines que dona el mar. Mentre baixem per la pendent caminant per arribar al lloc, tot de monos asseguts a banda i banda s'ens queden mirant com si agüessin d'atacar-nos en qualsevol moment. 
El lloc del temple es com una esplanada amb vistes al mar darrera d'un turó, on per el comportament de la gent ja veiem que no es un lloc qualsevol. Tots els visitants que es trobe allà, apart de fer les típiques reverencies, segueixen un ritual espiritual fora del comú. I es que com hem pogut observar els temples xinesos tenen unes tradicions una mica més peculiars, en ves de 3 varetes de encens utilitzades el altres, aquí es fan servir 9, i no van totes a para en el mateix lloc. Es reparteixen entre els diferents altars que hi ha, es fa una oració en cada un d'ells i depenent de la figura que s'hi trobi s'en posen més o menys. 
Desprès de fer les pertinents fotos al lloc, deixem enrere la escena d'espiritualitat combinada amb el talo de fons que es el mar i torne amunt per el mateix camí on els micos en miraven amb cara de gana. Un altre cop som al aparcament i allà ens queda encara el temple tailandès que demà explicaré. Aixo continuarà, per de mentre podeu veure les fotos que varem fer.