dijous, 19 de maig de 2011

Proxima parada, Huan Hin

Des de casa publiquem els últims capítols del blog explicant els últims dies que varem passar en el país dels somriures. Ara estem a casa, però els relats estan escrits en el meu netbook d'es d'allà. Aixi passàvem aquells dies...

Avorrits de Cha am, continuem baixant península avall apurant els últims dies de pau i tranquil·litat que ens queden. Una mica més avall de Cha am, lloc en el que ens trobem ara, hi ha Hua Hin, o traduït al català amb el nostre pobre tailandès, seria cap de pedra. La ciutat es més gran que la petita i tranquil·la Cha am, però te una gran fluència de turistes que acudeixen per gaudir dels seus impressionants ressorts, hotels de 5 estrelles i spas, tot de luxe a un preus molt competitius comparat amb Europa.

Peró no tot esta enfocat de cara al turisme amb alt poder adquisitiu, Hua Hiun també te una petita zona per els que no ens podem permetre aquestes despeses. Guest house situats a prop del port de pescadors, fabricats amb fusta sobre l'aigua aguantats per pivots enfonsats a l'aigua, unes estructures de fusta que comence'n quant s'acaba la terra ferma i comença l'aigua de mar del golf tailandès. Apart de les seves comoditats, la ciutat també es coneguda per els seus camps de golf, i per que el rei hi te una segona residencia que utilitzava per passar les vacances quant encara l'hi quedaven forces per gaudir d'elles. Per tant si el rei ho considerava una bona zona on passar els dies festius, la resta de la població venera el lloc com el destí numero 1 a prop de Bangkok.

Una frase famosa que s'estampa en les camisetes a les botigues de records és, Hua Hin, the city far from worys, es a dir Hua Hia, la ciutat apartada de les preocupacions. A més si hi arribeu amb tren, veureu una de les estacions de ferrocarril més maques del país. Un atractiu molt valorat a la ciutat i es el lloc on els primers locals que hi arriben no paren de metrallar a fotografies, posant en elles per desprès tenir de record i poder-les ensenyar a tots els amics, i familiars.
Però be, nosaltres encara estàvem a Cha am, i des d'allà teníem que buscar la manera de escapar de la tranquil·litat que ens mantenia aferrats al lloc alimentada per la mandra de fer maletes i canviar de lloc. Peró el avorriment era un factor que no tardaria gaire en fer-nos canviar de opinió. Aixi que era moment per canviar de aires, un cop arribarem a la estació de tren, preguntem per comprar un tiquet a la pròxima població direcció al sud. Per un preu de 6 bats (0,13€), obteníem un bitllet de tercera classe en destinació Hua Hin. Però precisament aquell dia, els vagons de 3à, classe estàvem plens de gom a gom, cosa que feia que no poguéssim n'hi seure quedant.nos en el mig del passadís carregats com burres, mentre una brigada de dones que venen menjar no paraven de passar tota la estona amunt i avall intentant fer els seu particular agost, tot aixo sufocats per una calor extrema que no ens deixava un segons per respirar. Sort que era un trajecte curt!
Poca estona era la que ens separava de la nostra destinació, aixi que un moments mes de patiment i ja veiem per les finestres obertes com el vehicle sobre vies reduïa la velocitat per aturar-se a la parada amb més personalitat del país. Nomes de baixar del tren, un grapat de jove tailandesos es fien fotos amb el cartell que indica el nom de la població, i en pocs segons varen entrar tot de noies com si ens vinguessin a donar la benvinguda i tot de fotògrafs i operaris amb càmeres de vídeo. Per sorpresa nostre durant aquells dies es celebrada "miss Hua Huin". No fa falta que us expliqui gaire cosa més, com mis espanya s'escull a la noia més maca del país, aquí s'escullía la noia mes maca de la ciutat per representar-la a Bangkok durant la gala de miss Tailàndia.
Aixi que desprès de veure aquell "show", i fer durar la estona d'arribada mes del compte contemplant aquelles nois i tot el nuvol de càmeres que les envoltava ens tornem a carregar el equipatge desprès de haver fet algunes fotos i busquem a la lonley planet un lloc per instal·lar-nos i descansar.
La econòmica zona del port pesquer, envoltada de per guest houses construïts sobre l'aigua, es el lloc on ens dirigim desprès de pagar el trajecte en un moto-taxi. Allà nomes trobem un dels varis llocs que ens anuncia la lonley planet i com que les ganes de voltar son nules, acabem agafant per 400 bats una habitació en mínimes condicions per passar la primera nit, però que no ens convens la mala educació de la propietària, molt esquerpament ens don les claus de la cambra i desprès de seguir les escales amunt que ens porten a elles acabem descansant allà esperant que acabi el cansat dia. 
Un cop acabem una migdiada que necessitàvem, sortim a inspeccionar els carrers del centre, que en pocs minuts tenim vistos. Acaba un dia fent una ultima partida al billars fins que la son pot amb nosaltres i anem a dormir.