dimecres, 30 de juny del 2010

A arribat el dia...

Just aquest mati , hem sortit de casa a les 5:30, havent passat la nit entre el konig i Lloret, ens dirigim cap a el aeroport de Barcelona on ens espera el gran avio que ens obre les portes del viatge. El primer avio ens ha portat a la ciutat alemanya de Dusseldorf on hem passat 5 hores avorrides a el aeroport, esperat el següent avio.
Sense pensar-nos que en contes de un avio ens trobariem una llauna de sardines amb ales i seients de pedra. (No recomanem viatjar amb AIR BERLÍN per molt barato que trobeu el bitllet). Desprès de les 10 hores mes pesades i incomodes de les nostres vides per fi hem arribat a la ciutat mes caòtica que hem estat mai, Bangkok. Amb l' esquena rebentada ens dirigim a les 2 ultimes probes de foc. '' Tindrem pegues en adunes tenint la experiència del que costa aconseguir el visat? ? Trobarem les motxilles que havíem perdut de vista des de Barcelona ?? ''.




















Per sort tot ha anat be, i arrosseguem les motxilles cap a la zona de taxis, on pugem a el taxi (assentats ja) es disposa a engegar el cotxe o si s'en pot dir així per que per ser-ho te que fer-ho,sortint fum pel capo anem a la busca de un altre, que definitivament ens a portat a l' ultim destí del dia passant per tot de carrers i avingudes caòticament connectats entre si, Khao san Rd. El centre neuràlgic de tots el motxillers d'arreu del mon que visiten el sud-est asiàtic. On ja relaxada-ment estem editant el nostre blog amb una freda Chang a la ma. Intentant apagar els 30 i tants graus, i el 70% de humitat
Hem solucionat on dormir. Tenim un guest house en el que sesta prou be per tan sols 3e per cap, en el mateix carrer, en el que abans de acabar-nos la chang hem conegut a una parella de francesos i a una noia alemanya amb els que past una bona estona contrastant opinions. El carrer esta ple de gent com nosaltres amb ganes de conèixer mon i gent. Això es tot per avui, arreveure.