Perdoneu que no expliquem abans la tornada a de Pai a Chiang mai però es que sens acumula la feina a la hora de fer el blog. Penjar les pesades fotos que aquí es nota encara mes que son pesades degut al la baixa velocitat de internet, per tant aquí teniu com ens va anar els 2 dies que vam estar a Pai i la tornada a la capital del nord, i es que la entrada del aniversari de en Pau no la podíem retrassar.Desprès de 2 dies a Pai ens hem entornat a Chiang mai, primer a reparar el meu mòbil que em va caure de cares al terra i la pantalla es va trencar, segon a intentar enviar un paquet a casa i es que des de el mercat de Chatuchak que vam visitar a Bangkok anem arrossegant una bossa amb un quadres que vam comprar.
Peró anem al principi, desprès de tornar de el tranquil poble de Mae hong son, vam passar 2 dies a Pai gaudint del poble i vam visitar una de les cascades dels voltants al segon dia. I es que el primer no va donar per gaire mes desprès del viatge amb el lent autobús i descansar a l'hotel.
La cascada estava endinsada en mig de bosc, desprès de seguir per un camí mal asfaltat i a trossos grava perillosa, sobretot a les corbes. En arribar a la entrada de un camí de terra i pedres amb llocs on l'aigua regalimava per les roques, creuar un pont de fusta per sobre del rierol que baixa amb molta força, vam arribar a la cascada on els dies anteriors havia plogut i queia molta aigua.
Una remullada i ens entornem camí enrere que ja comensava a ploure, i es que vam arribar a la entrada on hi havia un lloc per posar-nos a cobert ven molls per la pluja, però ja era igual per que ens havíem acabat de banyar i nomes portàvem el banyador..
Desprès de que pares la pluja vam tornar a el hotel on ens vam dutxar, connexió a internet i mes tard un sopar barat seguint la costum a Pai i vam anar al bar on s'ajunten la gent que ja coneixíem del poble. La ultima nit amb ells fent un billar i unes cerveses al "don't cry"(el bar on va la gent quan tot el poble dorm), i a dormir.
El dia següent no va ser res de especial i es que nomes aixecar-nos ens vam dirigir a la estació de bus per agafar el ja conegut línia regular a baix preu que ens tornaria a Chiang mai. Res a veure amb el tranquil Pai o el casi mort Mae hon son.
Desprès de hores i hores en el autobús que a penes podia pujar les pujades de carregat que anava, i de resar per que a les baixades funcionessin els frens vam arribar de nou a la ciutat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada